Beatriu Tort Castro (Barcelona, 1995) és biòloga i investigadora de la vida dels dofins i les balenes, uns mamífers que li tenen el cor robat des de petita. Mentre estudiava va ser voluntària al Centre de Recuperació d’Animals Marins (CRAM). Va graduar-se a la UB l’any 2017 i després va realitzar un màster en Estadística i Investigació Operativa i un altre en Oceanografia i Gestió del Medi Marí. Durant el treball de fi de grau va començar a col·laborar amb Edmaktub, una associació dedicada a la investigació dels cetacis. Avui dia n’és la Investigadora titular i la Gestora de Projectes. També ha solcat l’Atlàntic: va fer una estada d’investigació a la Universidade dos Açores. Actualment està acabant el doctorat amb una tesi sobre la distribució i el comportament del rorqual comú a la costa catalana. Amb una altra investigadora ha fundat l’empresa Ocean at Heart per aprofundir en l’estudi dels mamífers marins, la divulgació i la transferència de coneixement.
—El rorqual és la segona balena més grossa de la Terra, després de la balena blava. Fins fa poc només els pescadors coneixien la seva presència a la costa catalana.
—De fet, nosaltres vam començar el Projecte Rorqual gràcies als avisos dels pescadors Els pescadors són els qui coneixen millor el mar, ja que hi viuen i hi treballen cada dia. Des de l’àmbit científic s’havia fet feina a la zona, sobretot a l’estiu, que és quan hi ha les millors condicions per navegar, però no teníem notícia de la presència regular del rorqual, no es coneixia fora de la comunitat de pescadors. Finalment, en començar amb el Projecte Rorqual, l’associació Edmaktub ha pogut descriure la costa catalana com a una zona pel rorqual comú als mesos de primavera.
—Els rorquals es nodreixen principalment de krill, uns crustacis minúsculs d’entre 8 mm i 6 cm. Segurament els albiraments de balenes que feu estan relacionats amb les zones on troben aquest aliment.
—Sí, en el 80% dels albiraments al llarg de la temporada els animals presenten comportament d’alimentació. Al llarg dels anys i amb l’ajuda dels drons hem pogut detectar i estudiar aquesta activitat d’alimentació superficial a la zona. Principalment s’alimenten de krill, però també d’altres espècies de copèpodes que viuen a la zona. Els rorquals són animals filtradors que no poden seleccionar l’aliment una vegada decideixen obrir la boca: tot el que es troba dins la massa d’aigua que emboquin per filtrar, va cap a dins, a menys que siguin coses grans com un caiac, un dofí, etc.
—Doncs, empassar-se alguna cosa d’aquestes els podria fer caure malalts o provocar-los la mort…
—La ingestió de microplàstics, per exemple. Encara no se sap amb certesa, però es creu que podria afectar el seu sistema immunitari i la seva fertilitat. I un altre problema són les xarxes de pesca. Si quan obren la boca per menjar hi ha una boia d’una xarxa amb un cap de fons, se’ls hi pot quedar travessat a la boca i no se’l poden treure, perquè les balenes no neden marxa enrere. Aquestes cordes se li queden enganxades a les barbes, travessant la boca, i impedeixen que puguin alimentar-se i filtrar bé. A més els hi produeixen llagues i infeccions que arriben a provocar-los la mort.
—Si vols trobar cetacis has d’anar mar endins, per això vas treure’t el títol de patrona de iot. També ets pilot de drons. Com els utilitzeu per a estudiar la vida d’aquests animals?
—Els drons han suposat una revolució en l’estudi dels cetacis. Aporten una nova perspectiva no invasiva que ens permet estudiar molt millor el comportament superficial de les espècies. També ens permet estudiar la mida i condició corporal dels animals, guiar l’embarcació per a minimitzar la reacció de l’espècie i facilitar l’obtenció de mostres biològiques i la col·locació d’aparells de seguiment. A més, en el cas dels rorquals, podem identificar individus concrets i fer-ne el seguiment.
—És a dir, reconeixeu individus concrets als quals podríeu posar-los noms particulars?
—Sí. En el cas dels rorquals, a la zona zenital, cada individu té un patró de pigmentació que és únic; no es repeteix en cap altre exemplar de l’espècie i es manté inalterable al llarg del temps. És per això que el dron ha permès incrementar significativament el nombre d’animals identificats. A alguns que hem albirat en diferents campanyes els hem posat nom, però no és habitual que ho fem.
—En els vostres estudis relacioneu el nombre d’albiraments d’exemplars amb la presència de clorofil·la a la superfície del mar detectada via satèl·lit.
—Sí. La concentració de clorofil·la va lligada a l’abundància de fitoplàncton, que és la base alimentària del zooplàncton, el qual és el principal aliment dels rorquals. Però hi ha un cert decalatge, un desplaçament en el temps, entre els pics d’abundància de fitoplàncton i els pics de presència de rorquals, perquè el que provoca l’arribada dels cetacis a la zona és l’abundància de zooplàncton, que es produeix posteriorment al pic de producció de fitoplàncton. Però a part de la clorofil·la, existeixen altres variables oceanogràfiques importants que condicionen els moviments de la columna d’aigua i la presència de krill i altres espècies de zooplàncton.
—Quines?
—Doncs la temperatura superficial de l’aigua, els corrents, la salinitat, la profunditat i el pendent del fons, entre d’altres.
—Fascinant. Passem al qüestionari general. Podries suggerir-nos una exposició o un museu que hauríem de visitar?
—No soc massa d’exposicions ni museus, però si t’hagués de dir algun et diria el Museu Blau. Crec que és un lloc que té material interessant i ben presentat des del punt de vista divulgatiu. I també fa exposicions temporals força atractives.
—I ara, si fossis tan amable d’esmentar un parell de llibres que creguis que val la pena de llegir.
—Beyond Words: What Animals Think and Feel, de Carl Safina, un ecologista nord-americà, que parla dels sentiments i la personalitat dels animals. I Behind the Dolphin Smile, un llibre autobiogràfic de Ric O’Barry, un entrenador de dofins que es va convertir en un destacat activista contra el captiveri dels animals. En el llibre explica el seu canvi personal després d’adonar-se de la crueltat que suposa el captiveri dels dofins.
—Recomana’ns una ciutat o contrada del món que ens pot ensenyar moltes coses interessants i belles.
—Estimo la natura, i em venen al cap boscos, sabanes o mar. Però si he de dir-vos només un lloc, doncs, us dic les illes Açores. Allà pots trobar una riquesa excepcional tant a l’oceà que envolta les illes com passejant per les illes mateixes, plenes de verd i de vida.
—I a continuació, podries citar dues pel·lícules que penses que hauríem de veure si encara no ho hem fet?
—Us en dic tres: la saga d’Avatar. Si les analitzem des del punt de vista de les connexions amb la natura, les tres pel·lícules et porten a reflexionar sobre la relació amb ella i a plantejar-te fins a quin punt poden estar interconnectades totes les coses. Sovint ens n’oblidem, però som part de la natura, i Avatar és una bona pel·lícula per reflexionar sobre la possibilitat de reconnectar i aprendre a conviure amb la natura i tot el que ens envolta.
—Seguim. Les injustícies del món s’haurien d’erradicar totes, però assenyala’n una que et sembla que hauria de ser la primera.
—La matança indiscriminada d’animals i retenir-los en captivitat. Posaré un exemple referent als cetacis, però val igual per a qualsevol espècie: les matances de cetacis a les illes Faroe, al Japó i a Noruega. Són genocidis convertits en espectacles. Ja hauríem d’haver evolucionat prou per a entendre que aquestes activitats no tenen lloc a la nostra societat sota cap mena de justificació, ni que sigui cultural i s’aixoplugui sota el nom d’una tradició.
—Proposa’ns un parell de personatges que ens han precedit i que han tingut una trajectòria vital intensament humana i ens pot ser inspiradora.
—La primatòloga i etòloga Jane Goodall n’és un. Va entendre, i ho va explicar, que els humans som un més del regne animal. Hi ha dues frases seves que em semblen claus per entendre la natura i protegir-la. «Només si comprenem ens podrem preocupar. Només si ens preocupem, ajudarem. Tan sols ens salvarem si ens ajudem». I també deia: «Cada individu importa. Cada individu té un paper a jugar. Cada individu marca la diferència».
—I l’altre?
—El capità Paul Watson, un activista canadenc que lluita per a la protecció del medi marí amb accions contundents que mostren al món totes les barbaritats que es fan i l’impacte que tenen en les diferents espècies que habiten el mar.
—I ara revela’ns un dels teus moments estel·lars de la Humanitat.
—Crec que encara no n’hi ha hagut cap.
—Alça, Manela! Cap ni una?
—Crec que el moment estel·lar serà quan a escala global s’entengui que som un ésser viu més i aconseguim respectar la resta d’éssers vius igual que a nosaltres mateixos. Hi ha un moviment de conscienciació de la societat sobre el món animal, i això em fa tenir esperança que pugui arribar aquest moment, però per fer-ho possible encara falta molta feina.
—Finalitzem amb la música: confia’ns dues cançons que no et canses mai d’escoltar.
—Acostumo a escoltar diferents tipus de música, segons el que estic fent i el moment. Però si n’he de dir dues, són aquestes: Live your Life, de Mika, i The Call, de Regina Spektor.
—I com és que t’agraden tant?
—Crec que és perquè són cançons que connecten força amb l’estat d’ànim que tinc i amb la meva manera d’entendre les coses. La cançó de Mika dona molta energia, i l’altre és més pausada i profunda.
—Moltes gràcies.
