Per fi, ja no tolerem els corruptes i tenim tota raó del món perquè aquests provoquen una clara i palpable desconfiança envers el conjunt del nostre sistema democràtic.
Ara em ve al cap la imatge dels juraments protocol·laris dels nous ministres davant del Rei jurant i prometent la Constitució Espanyola, el resultat del qual és bàsicament el d’assumir el privilegi de l’aforament que els protegeix durant el temps que romandran en el seu càrrec. Quin espectacle tan poc democràtic!
Aquest només és un exemple de democràcia de baixa qualitat, dels molts que podem veure, avui, amb l’Estat espanyol. Un Estat que fa aigües real i simbòlicament. Un Estat fallit, podrit i corrupte, tal i com repeteix Joan Tardà en nombroses ocasions. Un Estat que no practica la divisió de poders i on el poder judicial no té independència en el nomenament dels seus fiscals, principi bàsic de llibertat! És molt greu que el Govern del PP nomeni un fiscal afí a la seva ideologia política per tal que de forma premeditada faci la vista grossa amb els corruptes del seu propi partit. Som davant d’un sistema, i per extensió d’un govern, corrupte de difícil regeneració si no es tallen els mals de soca-rel. Els catalans som víctimes d’un govern malalt i extremadament tòxic i cal que ho continuem denunciant. De la mateixa manera que hi ha observadors internacions que vetllen perquè les convocatòries electorals es facin de forma legal, nosaltres tenim el dret i l’obligació de denunciar el maltractament del què els catalans som víctimes.
Penso obertament que tots els polítics corruptes han de dimitir per imperatiu legal (això sí que ho haurien de jurar en el moment de la presa de possessió del càrrec) i haurien de dimitir si no actuessin de forma honrada, tot seguint els principis que dicta la democràcia: dimitir és i hauria de ser el primer principi per ser demòcrata.
Per això, estic molt a favor de la renovació de càrrecs públics i limitar-ne els mandats: des dels alcaldes a diputats, bo i passant pels consellers, i que aquests no repetissin cartera! I fins i tot els mateixos presidents. Aquest compromís podria ser un dels primers a considerar com a pilar en la construcció de la nova República Catalana. Perquè una democràcia i un sistema democràtic nets representa la victòria final de tots els pobles. I aquesta seria la nostra victòria, “a la catalana”, perquè on no hi ha democràcia no hi pot haver drets humans ni justícia social ni repartiment equitatiu de la riquesa.
Democràcia i més democràcia. Aquesta és l’única via.
