Poc abans de les vuit del vespre sabem que Messi no serà titular. Qualsevol aspiració de remuntada, si és que algú la tenia, es fulmina a l’instant. Si Messi és suplent deu ser perquè no es troba recuperat de la lesió o perquè li falta ritme per aguantar un partit noranta minuts. Però aleshores per què va jugar tot el partit dimarts passat a Munic?
L’alineació del Barça, conegudes la baixa de Busquets i la suplència de Messi només sorprèn perquè continua jugant Pedro i perquè no juga Alexis. En canvi, qui sí que juga és Villa que va jugar encara no deu minutets a Munic i cap estona a Bilbao.
Del partit poc a comentar. El barça xuta per primer cop entre els tres pals quan gairebé es compleix el minut quinze de partit. Destacar a Song que aquesta temporada ha disputat pocs minuts, i ahir va fer un partit notable, Piqué que va obligar el Barça a jugar aquest partit, i Bartra que va tornar a treure bona nota amb la seva actuació.
El que s’ha trobat a faltar en tota l’eliminatòria és un canvi de rumb del partit mitjançant una variant tàctica o un canvi de jugadors per part del cos tècnic blaugrana. Aquestes coses eren pròpies de Cruyff fins que amb Guardiola ens vam acostumar a veure-les de nou. De fet, et poden sortir millor o pitjor però almenys mostres que vols canviar el guió del partit, que tens recursos al teu abast com per intentar-ho. Amb el que hem vist en aquestes semifinals entenem que no hi ha recursos, no només a nivell de jugadors, sinó que tampoc a nivell tàctic. Realment preocupant.
Vista l’eliminatòria, només ens queda felicitar el Bayern de Munic, clar mereixedor de jugar la final de Londres que per nosaltres haurà d’esperar.
Ara és hora de mirar de tancar quan més aviat millor la Lliga i centrar-se ja en la temporada següent. A ningú se li escapa que s’han de donar baixes i fer fitxatges, i a ser possible que els fitxatges aportin quelcom més del que té l’equip actualment.
