Sr. Iglesias, aquí podem guanyar un país i no a un polític o a un partit.
Sr. Iglesias, aquí podem proclamar ja una república amb un PPSOE intranscendent i no intentar-ho més amb un PPSOE hegemònic.
Sr. Iglesias, aquí podem transcendir els nostres cognoms, orígens i identitats en un procés d’autodeterminació, i no dividir-nos més en cognoms, orígens i identitats.
Sr. Iglesias, aquí podem guanyar-ho tot perdent una mica, units, i no guanyar només una mica, separats.
Sr. Iglesias, aquí podem presentar unes llistes de país polítiques i no unes llistes polítiques a un país.
Sr. Iglesias, aquí podem ser més, ser millors i arribar més lluny, i no ser menys, ser els de sempre i arribar on sempre.
Sr. Iglesias, aquí podem fer enfadar realment a Rajoy, Aznar, González, la monarquia, l’Ibex-35, LaRazón, el ABC… i demostrar la decència i capacitat de canvi d’aquest procés, i no fer que els enfadem i canviem per finalment no enfadar a ningú ni canviar gens.
Sr. Iglesias, aquí podem sortir al carrer per milions durant anys i agafar-li la mà al del costat sense importar a qui vota, i deixar de llençar-nos la ideologia al cap.
Sr. Iglesias, aquí podem ser més revolucionaris que ningú i que mai amb un tríptic i una paradeta independentista, i no en 300 minting i en 300 platós de televisió
Sr. Iglesias, aquí podem trencar amb un ‘statu quo’ enormement injust amb un encara més enorme pragmatisme i generositat, i no perpetuar-ho amb sectarisme i tacticisme.
Sr. Iglesias, aquí podem deixar de tenir a una família que pel seu cognom rep 8.000.000€ públics l’any, i deixar de lloar la seva “simpatia i gestos” per mantenir-los.
Sr. Iglesias, aquí podem ser nosaltres el poder constituent d’una vegada per sempre i el govern el poder constituït, i no a l’inrevés.
Sr. Iglesias, aquí podem dir-li gàngster a un gàngster i quedar-nos curts, i no regalar-li sèries de televisió a un rei.
Sr. Iglesias, aquí podem fer manifestacions per reconèixer-nos entre nosaltres mirant cap als costats, i no fer-les per reconèixer a un líder mirant cap a un faristol.
Sr. Iglesias, aquí podem fer revolucions de debò amb urnes de cartró i xiulets de joguina, i no amb hores de televisió i promeses ja escoltades.
Sr. Iglesias, aquí podem heretar les lluites i la memòria d’una derrota que fa molt que espera ser redimida, i no deixar-ho per a “un parell de generacions més”.
Sr. Iglesias, aquí podem ser el canvi, la regeneració i la revolució de debò i no emmudir quan arriba
Sr. Iglesias, aquí podem parlar l’idioma que vulguem i venir d’on vinguem i voler que aquest poble sigui el que ja és, i no esperar a que algú des d’un regne ens ho digui
Sr. Iglesias, aquí podem deixar de votar allò que ja van votar els nostres pares i avis amb enorme esperança i va acabar traint-los.
Sr. Iglesias, aquí podem perquè ja vam poder.
I vostè no, Sr. Iglesias. En realitat no pot. I ho sap.
Li desitgem molta sort en la seva “revolució”. I li agrairíem menys lliçons a partir d´ara.
Salut. I visca Catalunya justa i lliure.
