Per Lluís Jordà
Novament, i seguint dia a dia el judici del 2018 del Tribunal Suprem Espanyol contra líders catalans/es del sobiranisme català, el canal 3/24 va tenir el meravellós invent de seguir, dia a dia, com havia anat i que hi havia de mes destacat de la jornada, als insignes juristes penalistes catalans Joan Queralt i Marc Molins. La moderació i presentació de Xavier Grasset també va ser exemplar.
Van ser unes converses didàctiques, clares, rigoroses del que havia passat cada dia des d’un punt de vista jurídic, bàsicament, però també acompanyat d’idees polítiques., i consideracions sobre les intervencions dels advocats/des dels líders catalans presos, així com de la manera d’actuar de fiscalia, de Marchena, de l’advocacia de l’Estat i de la lamentable presencia de Vox.
Novament, gràcies Xavier Graset!, amb l’actual judici al Major Trapero, el boníssim responsable durant anys del Cos de Mossos d’Esquadra, amb una col·laboració diària al voltant de les 22 hores al 3/24. Joan Queralt ii Marc Molins ens donen un resum diari de l’injust procés al Major Trapero, en conversa distesa, assenyalant els punts foscs de la fiscalia i dels jutges de l’antic Tribunal d’Ordre Públic de la dictadura franquista.
L’avantatge d’un diàleg entre advocats penalistes catalans de gran categoria, amb valoracions concretes no sempre coincidents però sempre amb fonaments jurídics, demostrativa de pluralisme d’opinions i matisos, evidentment, en la meva opinió, va ser un format ideal per a la gran majoria de televidents catalans del 3/24.
Francament exemplar i descobriment d’un format nou, d’una qualitat informativa i didàctica per a l’audiència, molt superior al guirigai permanent de les anomenades tertúlies, plenes, sobretot les espanyoles (TV1,24 horas, Tele5, Antena 3, la Sexta) de gent molt mediocre, defensores dels partits polítics espanyols amb un sectarisme insuportable.
Parlen 3 simultàniament, criden com nens ploraners, i el presentador/moderador es part també, com un tertulià més, (exemple del dissortat Ferreras- Ferraz oficial, fent de suposat moderador, però matxacant a tots els pocs catalans que hi son convidats, pel seu odi a Catalunya, a la llengua catalana, i a la majoria de catalans, guanyadors de les darrers eleccions des de fa anys, malgrat la repressió política soferta i que continua.
Quina diferència, realment, amb la forma d’actuar en els seus programes i en les entrevistes en profunditat, de qualitat d’Ana Pastor, la parella del volcànic, autoritari, dictador a les tertúlies i amb els col·laboradors, Ferreras, francament depriment i falsari, fent de portaveu del PSOE sempre.
Ana Pastor em sembla una bona presentadora i entrevistadora, i a diferència de la seva parella els darrers anys, Garcia Ferreras, sent també afiliada al PSOE, però sense sectarisme ni fanatisme, té un tracte prou neutral als seus entrevistats nacionalistes, independentistes i càrrecs superiors de les dues grans formacions independentistes.
Crec que l’Ana Pastor té clar que fer d’entrevistadora o periodista té com a principal objectiu donar i permetre llargues contestacions als entrevistats, amb respecte mutu, i que la neutralitat preval sobre la seva ideologia. A diferència de Ferreras, un hooligan partidista sectari del PSOE que s’ha autoassignat la funció de Goebels a l’Alemanya nazi.Un fanàtic sense objectivitat ni neutralitat.
Tornem a les dissortades i sense racionalitat, només vísceres, partidismes i insults, de les tertúlies polítiques a les televisions espanyoles.. Un fàstic, per a mii. Mediocres, tirant a baixos, participants. Les tertúlies del Matí de TV3, amb bona periodista i moderadora Lídia Heredia és una altra cosa, però són massa gent tertuliana i amb grans diferències entre alguns i altres. Com és habitual per aquesta península, els mes totxos també son els que mes volen parlar, mentre que els mes preparats i educats queden en minoria participativa. El mateix desnivell passa a la tertúlia diària d’en Graset al 3/24.
Acostumat a patir tertúlies televisives hispàniques amb un grup de tertulians que es pensen que saben de tot, quan no tenen ni idea del 95% dels temes sobre els quals pontifiquen, amb una poca vergonya i escassos coneixements,i amb un sectarisme partidista fora de lloc.
Veure com gent inepta i sectària pontifica cridant, sense donar arguments reals, a les tertúlies, maleducats,
Es evident que les tertúlies a programes de Tv3 o del 3/24 no son l’espectacle de festa major espanyolista,jacobina i fora d’Europa de les televisions espanyoles. Tanmateix, a part de l’elecció dels tertulians (molt ben pagats,per cert), crec que es un problema de format. La tertúlia televisiva, sempre amb massa gent, no superen el nivell de comentaris de tavernes o de bars futbolers.
És un format passat de moda, maligne, i sense audiència mínima notable.La tertúlia televisiva només la suporto a les televisions locals o municipals. És un sector on només tracten qüestions locals i pot ser útil donar veu a diverses sensibilitats sobre temes locals molt concrets i d’abast temporal limitat.
El nou format que al 3/24 ha instaurat en Grasset em sembla ben idoni. 2 grans advocats penalistes per als judicis contra els que estan a presó i en el judici al major Trapero. Mes que suficient i enriquidor. Es un gust diari sentir-los, el que expliquen i les formes, les maneres que els hi són intrínseques.
Ara improvisaré. Amb 2 molt entesos en política catalana i respectats per la seva independència de criteri, 2 entesos (no joves que volen una mica de fama mediàtica) en política europea, 2 molt entesos en política internacional mes enllà d’Europa, cobririen la major part de temes polítics, amb responsabilitat, coneixement, i didàctica. I, lògicament, quan hi hagi temes d’actualitat de sanitat, d’ensenyament, d’urbanisme, d’aquesta gran nebulosa del canvi climàtic, etc., amb 2 “savis/ies” del mateix perfil , i dedicats anys i panys als temes indicats, o altres.
La meva conclusió, tot i generalitzar, és enterrar les actuals tertúlies als cementiris de les pràctiques televisives, i substituir-les per aquest nou format que a 3/24 s’ha demostrat com de molt bona audiència i qualitat comunicativa, amb dos personatges com cal, per grans matèries. Les tertúlies televisives, son antiquades, fora de lloc, d’una altra època, de la 2ª meitat del segle XX, ja superada.
O podeu veure gaire tertúlies, dia a dia, amb 5/6 ó 4 mitjanies que repeteixen, lligats a partidets o sectors de partits polítics, a la BBC, a Sky, a les monumentals cadenes USA, a les principals cadenes franceses o alemanyes, a les escandinaves, etc, del mon occidental democràtic liberal i no autoritari? Molt poquetes, per no dir-ne cap. Tracten molt millor entrevistes en profunditat i,com a màxim, 2 persones de la societat civil per a comentar-ho.
L’Estat espanyol, sempre ancorat al període segles XVII-XIX , la Rússia de Putin, i la Xina dictatorial mantenen les “tertúlies” encara.Son endarrerits, antiquats, passionals, primaris, dependents del poder polític sectari.
Pel que fa als tertulians, amb mínimes excepcions, actuen més com a “vidents”, o com a “Sicaris”, sense gaire coneixements reals.Alguna excepció hi ha, es cert, però el 90-95% de tertulians son maleducats, ineptes,patètics,primaris, hooligans partidistes sectaris.
Al bagul de la memòria, si us plau, amb les “tertúlies televisives actuals ” i un llarg parèntesi televisiu de 4/5 anys, mínim ,al 95% dels professionals tertulians actuals. Grasset, Joan Queralt, Marc Molins i el diàleg de cada nit al 3/24 sobre els tèrbols no judicis madrilenys a líders catalans ho demostren. Es el format, la via televisiva, que facilita foragitar totes les absurdes tertúlies.
