El text de la Carme Cinca ens parla de la importància de saber llegir com un plaer que ens ajuda a compartir allò que aprens i a copsar millor el món que ens envolta i, així, no veure’ns reduïts a viure com a éssers que reaccionen tan sols davant estímuls sensorials.

 

Plaer i lectura. Lectura i cervell (15’)

Tinc un problema. No tinc capacitat comunicativa i tinc por escènica. Em resulta difícil buscar un tema interessant. No sé si me’n sortiré. I penso amb la màgia. Com m’haguera agradat parlar de màgia! I hi ha tantes coses màgiques! Però, de totes maneres, us parlaré de la lectura, malgrat que tots aquí llegiu i us agrada la lectura. I no us hauré de convèncer. La lectura  també és màgia. A mi també m’agrada molt. De ben petita llegia, però concretament, quan tenia onze anys, l’agost de 1959, exacte no sé el dia, just passada la Festa Major de Cardedeu. Em vaig adonar de la importància de saber llegir:

La meva àvia i jo –a casa,  eren subscriptors de La Vanguardia– vam sentir el comentari i la sorpresa d’un accident d’avió,  al Montseny, al Turó de L’Home.  Concretament era un Douglas Dakota… mai més, no he oblidat aquest nom! Volava de l’Aeroport del Prat cap Londres. Un dia de molta boira, i molt espessa, el pilot es va desorientar i tot seguit l’avió es va estavellar. Va morir tothom, unes trenta persones. La iaia es va quedar trasbalsada. Feia vint anys que s’havia acabat la guerra civil, però encara ella tenia al cap la por dels bombardeigs d’aquells dies de Guerra, a Cardedeu hi havia el camp d’aviació i es veu que va ser dur. Encara avui es poden visitar els seus refugis. La iaia no havia après a llegir ni escriure i em va demanar, quan ens vam quedar soles,  que li llegís la notícia i així, durant uns dies vam anar seguint aquell fet, les dues com si tinguéssim un secret.

Tinc la impressió que ella es va sentir dolguda de dependre de mi, per dir-ho d’alguna manera, essent una persona que era el cap i l’ànima la casa. I jo, és com si no entengués que ella em necessitava, quan ella m’ho donava tot.

La lectura té molts avantatges. És lliura i independent, pots llegir el que tu vulguis, si vols les lectures recomanades, o com no seguir-les.

Pots llegir qualsevol gènere, de tot. Fins i tot als llocs més diferents, esperant el tren, a cal metge, de viatge, a la butaca, al jardí… Abans de dormir per agafar el son, o tot esmorzant, descansat i ple d’energia.

Per alguna raó, quan pregunten a algú, què te’n porteries a una illa deserta?, tothom, fins ara respon, tal, tal, …. I un llibre; potser actualment diríem el mòbil…

Aguditza la imaginació, tu ets el protagonista, ets al mig de situacions que l’escriptor ha determinat.

És molt important la lectura per evadir-te de situacions difícils, reals de la vida diària,  que et poden afectar.  Et desconnecta, i pots viure un altre paper del teu quotidià.

La lectura és un constant descobriment. Descobrir la història, d’època  passada, el present i el futur. És el passaport al món, a un món infinit, a països coneguts, propers, a països exòtics, llunyans. La lectura és una finestra oberta a tot.  Ah! Ens serveix per ampliar el vocabulari, paraules noves…

També pots llegir amb silenci, per a tu. Pots fer-ho en veu alta, i llegir per a altres…

El meu pare, als últims anys de la seva vida es va quedar cec. Jo li llegia, doncs li agradava molt. Llegíem un tros i un altre i sempre sortia alguna cosa que en suggeria una altre de semblant, i en fèiem comentari, és a dir, de coses viscudes, la seva infància, coses que coneixia, la seva guerra, llocs, amics, persones conegudes, la seva feina i del que no sabia i anava recordant… mil coses, la memòria s’anava estirant com un fil.

I parlant de la memòria, s’ha comprovat per diferents estudis de neuròlegs que quan es llegeix, el cervell crea o recorda objectes que s’assemblen a la descripció, o a una escena. El cervell es divideix en dos hemisferis que es complementen:

–L’Hemisferi dret, hemisferi VISUAL.  Hi ha la percepció corporal, espacial. Imatges visuals.

–Hemisferi esquerre, hemisferi LÒGIC. Es processa la informació seqüencial. Es controla el llenguatge.

La lectura desperta tots els sentiments, és a dir, altres parts del cervell.

Diu que davant de paraules com perfum o xocolata, a part del significat, l’olfacte i el gust es desperten i activen la memòria sensorial.

En situacions escrites d’alegria o tristesa, despertem la memòria emocional.

Diuen aquests neuròlegs que ens adonem que no ens està passant a nosaltres, però el cervell respon sense diferenciar realitat i ficció.

S’han fet imatges per ressonància magnètica, I s’ha vist que el cervell també s’activa de diferent manera segons el gènere que es llegeix, per exemple:

–La poesia, gestiona la part del cervell que reconeix la percepció i el reconeixement musical.

–Si es llegeix ficció, augmenta l’empatia.

El flux sanguini del cervell s’incrementa i per tant es millora la memòria i es redueix el nivell  de cortisol  (que produeix l’estrès). Llegir retarda i impedeix la pèrdua de memòria.

Així, paga la pena llegir.

 

Rosa Maria Pascual Sellent és veïna de Cardedeu. Ha treballat de mestra durant trenta anys i ara està jubilada, però és la responsable dels tallers d’escriptura com Tecamolsaires del Montseny i de presentacions i tertúlies literàries mensuals. Forma part del GEM, Grup d’Escriptors del Montseny, amb qui ha editat Montseny Màgic, Montseny Eròtic i Montseny amb un Somriure. És autora de llibres per a aprendre matemàtiques divertides com la col·lecció “Pensem i comptem”, també per aprendre a llegir i escriure amb les Lletres Amagades i Letras con disfraz il·lustrats per ella mateixa. De contes infantils En Jordi i el drac amb pintures d’Antònia Molero, i d’un àlbum il·lustrat per per Aurembiaix Abadal titulat En Jordi va pel Món i que va ser obra premiada en el CCCB. De les novel·les curtes com Tardor Roja; Un mar de boires, Premi Jalpí i Julià; de la col·lecció Bell-lloc i altres contes de mestres que conté El Racó dels desitjos que és una peça teatral representada en alguns a sales del Vallès i Barcelona. De les novel·les històriques inspirades en l’autobiografia: On vas, Irina?, editada en català, castellà Adónde vas, Irina? i anglès Where are you going, Irina? i finalista del Premi de Novel·la Històrica Gregal 2013. De La Mestra amb un somriure als llavis, premi memòria popular de La Roca Romà Planas i Miró. I del poemari Si Condicional editat durant la pandèmia i amb dibuixos de l’Aurembiaix Abadal.
Article anteriorSeré el teu destí
Article següentLes actuals tertúlies televisives i els actuals tertulians al bagul de la 2ª meitat del S. XX