16.8 C
Barcelona
diumenge, 21 abril, 2019
Inici Calaix de sastre

Calaix de sastre

A Ramón Cotarelo, con respeto y admiración Nueva versión de un viejo poema. (Y que Bernardo López García perdone mis cambios en su “Oda al dos de mayo") Oigo, patria, tu aflicción y contemplo los desastres que hace un montón de pillastres con su avara corrupción. Ay, ¿por qué tus buenas gentes cual rebaño de corderos dan a estos bandoleros sus ciegos votos dementes? Si das fe a la artimaña de...
Han dedicat el carrer de la meva única escola al qui va ser el meu mestre, de qui jo vaig aprendre i era per a mi el meu pare. I se m’encén la sang cada cop que hi passo perquè hi veig el company allà al racó més fosc, caragolat de dolor, amb les mans a la cara, per les guitzes que rep mentre anem resant: Para! Para, per Déu! que no és...
Molt sovint el cor em diu que és una gran sort estar enamorada de la natura. Sempre em sorprèn amb la seva màgia, amb la seva força i, més que res, amb la immesurable tendresa. Mireu com ha rebrotat aquesta prunera, afectada l’any passat per termites i dràsticament tallada. És per això que el primer que m’ha sortit del...
feminista
Soc feminista perquè soc persona. Soc persona perquè m’estimo tant la dona com l’home. Soc l’home que acaba de violar aquella nena. Soc aquella nena que té un pare i una mare. Soc la mare dels meus fills. Són els nostres fills els qui passen les nits de gatzara bevent i trencant ampolles, fumant en racons de la ciutat o del bosc ple d’immundícia. Soc la...
vidíssima
I a mitja nit, entre els dos pits, llampec, espetec: vidíssima, tan vida que rebenta els ritmes circadians. Res no dorm perquè desbordaria, i la pell fa esforços per no fer estrip. Omple, creix, infla, fins que sua pels ulls, que brillen. Llum a cada cloc, foc a cada frec, guspira que trenca les gotes d'aigua i els flocs...
voldríem
I què fem, quan descobrim que no hi ha res pur, que tot és oli sobre aigua, que les arrels no arrelen perquè fa una vida que la terra les rebutja. Què fem, quan l'abraçada és abric de temporada i fa diverses rebaixes que ens falta fons d'armari. Què fem, quan el món està pintat d'aquell color pla de les parts dels dibuixos...
experiment rus
A finals dels anys quaranta uns investigadors russos van mantenir cinc persones sense dormir durant quinze dies fent servir un gas estimulant. Aquesta persones van ser recloses en un ambient hermètic, on es controlaven els nivells de gas. Per poder monitoritzar-los van fer servir micròfons i uns finestrons de vidre gruixut. A la cambra hi havia lavabos, aigua i...
bo
El primer que us haig de dir, estimats lectors, és que us escric des d’un altre món. No sé on és. Tot està ple de llum i sento musiquetes desconegudes. Veig però no tinc ulls, sento però no tinc oïdes. Ni mans, ni peus, ni cos. No haig de parlar per comunicar-me amb tants i tants que pul·lulen per...
Tot va començar quan tenia sis anys. Recordo que era a l’escola, a una classe de lectura i redacció, i necessitava anar al lavabo. A aquesta edat encara hi havia companys que s’ho feien a sobre, i sempre vaig voler evitar-ho. Vaig sortir de classe i vaig caminar per aquells passadissos buits que semblaven infinits. En aquella època era...
Hi ha un cert encís a passejar, a poc a poc, pel camp silent on patriotes van lluitar amb gloriós enaltiment John Keats ("On the Highlands") En diem màrtirs, d'ells, al cap del temps, dels que van caure en lluita desigual i homenatgem aquests herois extrems amb pedra de gran gest monumental. Al seu fossar duem flors i paraules allà on “no s'hi enterren traïdors”. Els anys els...
1,743FansM'agrada
6,996SeguidorsSegueix