24.8 C
Barcelona
Dimecres, 3 Juny, 2020
Inici Calaix de sastre

Calaix de sastre

Quan de temps fa que no escrius sense intenció? Amb això de “sense intenció” vull dir sense un objecte definit que s’anticipi al text, sense uns límits temporals imposats, o sense una estructura definida segons la qual el teu text hi anirà ficant-se, com una massa tova de pa, com plastilina o aquella substància acolorida que es venia en...
L’any 1997, el famós programa de ràdio americà Coast to Coast AM va entrevistar a un home anomenat Mel Waters, que afirmava que en una zona de la seva propietat situada al turó de Manastash Ridge, a Whashinton, hi havia una espècie de forat estrany on la gent hi anava a tirar residus. Hi tiraven de tot: vells electrodomèstics,...
Miguel Sanz Mayor Els ''pauers'' farcits d'avena en vena tenen el seu moment de glòria als seus llocs de treball. Han estat on neva. Alacant és plena de Roalds Amundsens indicant per quina carretera i en quin port de muntanya parar. Inclòs hi ha gent que ha matinat per veure la neu. Castaños està buit. No hi ha gent al...
Mireu-la que orgullosa, ens mostra la branca on llueix el fruit! En el seu esguard llegeixo el missatge: “Mira’l i no el toquis, és el meu fillet, no vol roba estranya, per no passar fred.” Li porto sabates amb un picarol, ametlles torrades i un iogurt de mel. “Ja en té de joguines, de panses i figues, xuclades seguides, del pit ple de llet.” Deixa-me’l un xic! Vine amb mi una mica! T’aixecaré enlaire, et faré arri-arri...
Per David Jou Arraulida, intimidada, estupefacta, acorralada en un angle del llit, en un racó de la cambra, sense voler creure el que veu ni el que sent, esglaiada.   Qui és aquest que ha entrat sense que ella se n’adoni? Quant tardarà a forçar-la? Potser va ser així l’entrada: por, terror, pànic, la gran ferida d’una irrupció inesperada en la seva innocència gairebé infantil, trastocant el seu món de puresa ingènuament...
Per David Jou Quin esvalot! Tot crida!: Sí! Sia! Els dics trencats de l’espera inunden d’alegria la nova glòria del món: Déu hi arriba! Encara ningú no ho sap, tan sols l’àngel i Maria. Ja hi haurà temps per a preguntes. Ara, ni les imagina. Que lluminosa l’Ombra! Perfecció del migdia. Que lleugera! Que alada! Que feliç! Que rica! No hi ha hagut temps de dubtar. Assentiment. Sí! Sia! I així ha estat: fora del temps, Déu tan a prop, gràcia infinita.
Poema de David Jou El Greco, Toledo Plena de gràcia. Faci’s en mi segons la seva paraula.   Entre aquestes dues veus, quina verticalitat, quina distància!   Quins blocs de temps i d’espai perforats de sobte i per sempre per la irrupció de l’àngel!   Engendrat, no pas creat, en un instant fora del temps i en un lloc tan nostre i tan poc nostre com la Terra, ínfim en...
Poema de David Jou Antonello de Messina, Palerm L’Anunciació més estranya. Sense arcàngel. Només Maria —ni sorpresa ni espantada ni intrigada ni feliç: serena. Com si l’arcàngel fossis tu i Maria t’estigués aturant abans que poguessis parlar, com si sabés la història de tot el que serà.   «Déu vos salve Maria» estàs a punt de dir, i amb el seu gest et diu que t’esperis, «plena de gràcia» estàs a...
Poema de David jou Beat Angèlico, Florència Quina fatiga aprendre el llenguatge dels humans, «Déu vos salve, Maria», quina fatiga! Com si la llum volgués alentir-se i en lloc de ser simultània s’hagués d’aturar i l’univers s’esberlés en racons inconnexos i foscos! Quina fatiga!   Quants segles d’esforç per aprendre a frenar el pensament al seu ritme, a velar l’esplendor fins a fer-la prou suportable als seus ulls, a esmicolar la paraula...
Moltes vegades quan parlo amb algú i expresso la meva total i absoluta addició a l’escriptura i la lectura, molta gent em mira com si estigués mig foll. La cosa encara va més enllà si dic que no hi ha cap dubte que les lletres, les paraules...l’escriptura en fi, ha estat l’invent més gran de la humanitat. Suposo que...
1,820FansM'agrada
7,192SeguidorsSegueix