9 C
Barcelona
dijous, 21 febrer, 2019
Inici Calaix de sastre

Calaix de sastre

bo
El primer que us haig de dir, estimats lectors, és que us escric des d’un altre món. No sé on és. Tot està ple de llum i sento musiquetes desconegudes. Veig però no tinc ulls, sento però no tinc oïdes. Ni mans, ni peus, ni cos. No haig de parlar per comunicar-me amb tants i tants que pul·lulen per...
Tot va començar quan tenia sis anys. Recordo que era a l’escola, a una classe de lectura i redacció, i necessitava anar al lavabo. A aquesta edat encara hi havia companys que s’ho feien a sobre, i sempre vaig voler evitar-ho. Vaig sortir de classe i vaig caminar per aquells passadissos buits que semblaven infinits. En aquella època era...
Hi ha un cert encís a passejar, a poc a poc, pel camp silent on patriotes van lluitar amb gloriós enaltiment John Keats ("On the Highlands") En diem màrtirs, d'ells, al cap del temps, dels que van caure en lluita desigual i homenatgem aquests herois extrems amb pedra de gran gest monumental. Al seu fossar duem flors i paraules allà on “no s'hi enterren traïdors”. Els anys els...
creepypasta
En les properes publicacions em proposo dur a terme una tasca segurament necessària. Com els rondallaires dels segles passats, que rondaven arreu buscant les més grans rondalles per fer-les seves i escampar-les, he fet camí vers l’obscura xarxa per extreure’n mites i llegendes: les creepypastes. Les creepypastes, que fins ara han romàs alienes a la nostra llengua, són històries breus...
escriptor
L’escriptor es va deixar anar enrere a la cadira i llençà la ploma sobre la taula. Va fregar-se el ulls amb força, mentre expulsava un badall llarg i sorollós. Estirà els braços recargolant-se per mirar d’eliminar tot aquell encarcarament que portava a sobre. Estava desesperat. Aquella havia resultat una altra nit estèril. Un cop més. Res del que escrivia...
via
A tots els perseguits per l'arbitrària “justícia” espanyola. Ens han barrat tants camins! Només un en quedaria. Per aquest, futur endins, fem valents la nostra via! No dubtem. Encara que ells creguin, en sa gosadia, que som enzes i mesells fem tossuts la nostra via! Que miops i vacil·lants no ens escapcin l'energia! Al costat de tants germans fem units la nostra via! Sí! Per molt que mala gent ens amargui nit i...
stand-by
El cor desbocadíssim, el somni a l'horitzó i la vida en stand-by. Et canten els ulls sempre que dius "algun dia" però seus a prendre el sol i cuides les plantes. Voldries passar la pel·lícula ràpid fins al tros bonic, però no saps ni deixar anar la pausa. Ets un tren anul·lat, goma d'esborrar, un huracà entre parèntesis. Tens el peu dret al...
naufragi
Avui, quan he sortit del metro corrent perquè arribava tard a una reunió important a l’Imperial College, m’he trobat aquell noi que un dia va ser alumne meu, en Richie. Ara hi penso poc en aquell temps d’abans de començar a fer investigació a la universitat. Però durant tres anys de la meva vida allò ho va ser tot...
història
Aquesta història comença fa molts i molts anys, en un període situat entre la prehistòria i les primeres comunitats organitzades d’éssers humans. El nostre protagonista, anomenat Sr. X, camina amb una cabra penjada al coll, mentre rumia si algun veí del poblat on va li voldrà canviar aquella bestiola per unes verdures i alguna gallina. Li costa molt de traginar...
por
Tinc por. Tremolo i em tremolen el sentiment i la paraula, em trontollen els principis i es paralitza l'acció. Tinc por del que vaig perdre ahir, por de demà i por d'avui. Tinc por de la vida, dels mons paral·lels que encara no veiem, del futur que un demà que ja no serà demà sinó avui ens acabarem trobant....
1,741FansM'agrada
7,010SeguidorsSegueix