12.9 C
Barcelona
Dimecres, 22 Gener, 2020
Inici Calaix de sastre

Calaix de sastre

Per David Jou Arraulida, intimidada, estupefacta, acorralada en un angle del llit, en un racó de la cambra, sense voler creure el que veu ni el que sent, esglaiada.   Qui és aquest que ha entrat sense que ella se n’adoni? Quant tardarà a forçar-la? Potser va ser així l’entrada: por, terror, pànic, la gran ferida d’una irrupció inesperada en la seva innocència gairebé infantil, trastocant el seu món de puresa ingènuament...
Per David Jou Quin esvalot! Tot crida!: Sí! Sia! Els dics trencats de l’espera inunden d’alegria la nova glòria del món: Déu hi arriba! Encara ningú no ho sap, tan sols l’àngel i Maria. Ja hi haurà temps per a preguntes. Ara, ni les imagina. Que lluminosa l’Ombra! Perfecció del migdia. Que lleugera! Que alada! Que feliç! Que rica! No hi ha hagut temps de dubtar. Assentiment. Sí! Sia! I així ha estat: fora del temps, Déu tan a prop, gràcia infinita.
Poema de David Jou El Greco, Toledo Plena de gràcia. Faci’s en mi segons la seva paraula.   Entre aquestes dues veus, quina verticalitat, quina distància!   Quins blocs de temps i d’espai perforats de sobte i per sempre per la irrupció de l’àngel!   Engendrat, no pas creat, en un instant fora del temps i en un lloc tan nostre i tan poc nostre com la Terra, ínfim en...
Poema de David Jou Antonello de Messina, Palerm L’Anunciació més estranya. Sense arcàngel. Només Maria —ni sorpresa ni espantada ni intrigada ni feliç: serena. Com si l’arcàngel fossis tu i Maria t’estigués aturant abans que poguessis parlar, com si sabés la història de tot el que serà.   «Déu vos salve Maria» estàs a punt de dir, i amb el seu gest et diu que t’esperis, «plena de gràcia» estàs a...
Poema de David jou Beat Angèlico, Florència Quina fatiga aprendre el llenguatge dels humans, «Déu vos salve, Maria», quina fatiga! Com si la llum volgués alentir-se i en lloc de ser simultània s’hagués d’aturar i l’univers s’esberlés en racons inconnexos i foscos! Quina fatiga!   Quants segles d’esforç per aprendre a frenar el pensament al seu ritme, a velar l’esplendor fins a fer-la prou suportable als seus ulls, a esmicolar la paraula...
Moltes vegades quan parlo amb algú i expresso la meva total i absoluta addició a l’escriptura i la lectura, molta gent em mira com si estigués mig foll. La cosa encara va més enllà si dic que no hi ha cap dubte que les lletres, les paraules...l’escriptura en fi, ha estat l’invent més gran de la humanitat. Suposo que...
Des que visc sola que cada cop vaig al llit més aviat. Sopo d'hora, tan d'hora que molts cops són les nou i ja estic. Miro una mica les notícies fent veure que és per allò que hem d'estar informats quan la veritat és que tinc la tele posada perquè l'Està passant em fa riure i segueixo el fil....
acropolis
Ahir em llevava veient el Partenó des del llit de l'hotel i avui m'he llevat a casa. No ha sigut fàcil ubicar-me: les últimes cinc nits les he dormides en llits i habitacions diferents, amb vistes diferents i olors diferents. Amb sensacions diferents. Sensacions interiors generals, vull dir, allò que el cos mira de trobar-se bé en un espai...
Aquesta sentència no acabarà amb l'independentisme en Catalunya. El que farà és agreujar un problema que té més solucions. Més que res perquè no s'ha buscat solucionar un desacord. S'ha buscat imposar un sistema: l'espanyol. La incapacitat que té Espanya per construir un estat plural i divers, que reconega les diferències en compte de negar-les per tal de construir una...
Des de fa un temps ens relacionem a través d'aplicacions mòbils que permeten escriure'ns sense haver de fer una telefonada o reunir-se fent-nos la vida més còmoda. Això inclou la relació amb el nostre cap, la llogatera i el perruquer. Aquests últims són els que ens estan portant uns quants problemes. Per què? Doncs perquè semblava que el que déiem...
1,812FansM'agrada
7,248SeguidorsSegueix