9 C
Barcelona
dijous, 21 febrer, 2019

Calaix de sastre

exili
Qui sap l’ofec que el pit engrapa, devorador de dignitats, qui sap les urpes invisibles tenallant la pròpia pau, sabrà per què ja no camino a l’ombra amiga del carrer de casa. Qui ha vist plorar tants dies grisos una cançó sense esperança, qui ha vist, comparsa sense veu, la veritat crucificada, sabrà per què ja no trepitjo les velles pedres del carrer de casa. Només aquell que duu un somriure al...
història
Fa poc vaig anar a una presentació d’un nou projecte. Un projecte fascinant. Un projecte pioner que, si funciona, revolucionarà el món educatiu. Quina pena que el relat, la presentació, espatllés la màgia de la iniciativa. Dues hores, al vespre (quan un ja està cansat), amb el presentador no indicat i amb una forma de presentar de les de tota...
Pàtria
Amic que tant et queixes: no hi ha cap pàtria fàcil. Però a la teva, amb xacres i amb taques del passat, els altres no li neguen la veu i el lloc a taula, ni porta pas cadenes ni jous humiliants. Ningú et posa mordaces ni ofèn la teva parla ni cap estrany trepitja la teva dignitat. Que de la pròpia terra no deixin dir-ne...
pèls
Els pèls de punta se’m van posar al cap de cinc minuts d’entrar en una perruqueria de Requena (València). El local es veia trist, buit, sense ànima, sense color. Hi havia algun pòster a la paret, arrugat, mal penjat, tort. Hi havia una placa fora, a la porta del carrer, que hi deia “Salón de Belleza” (la B estava...
Sonat
A la Moncloa s’ha dictat per llei: hi haurà els diumenges, a Madrid, sardanes. Les seleccions d’esport, les catalanes, gaudeixen de la protecció del rei. A Atocha hi haurà un bust d’en Macià i per ser funcionari de l’Estat s’haurà d’estudiar al batxillerat o bé gallec, o basc o català. Sense deixar-se enlloc ni punts ni comes, tot serà fet en quatre idiomes, inclosos els segells i les medalles, i,...
Huldufólk
De ben segur la majoria de vosaltres ja sabeu que el primer parlament d’Europa fou el que els habitants d’Islàndia van constituir a Althingi, cap a l’any 1.000. En aquell moment els habitants d’aquesta illa llunyana van considerar que ja era hora de prendre les seves pròpies decisions i no obeir més les manies del rei víking que tocava...
Josep Lluís Núñez
Josep Lluís Núñez havia arribat al club esportiu més important de Catalunya amb la promesa que faria un Barça guanyador. “Per un Barça triomfant”, havia estat el seu lema de campanya. Però una dècada després, almenys pel que fa al futbol, la promesa electoral no s’havia complert del tot. Des de l’elecció de Núñez, l’any 1978, el Barça havia...
Abelles
Una vegada hi havia un lloc preciós situat cap a dalt a la dreta tocant al mar, amb  boscos verds i muntanyes altes, en el qual vivia des de feia molts segles una comunitat d’abelles treballadores. Les abelles es dedicaven dia rere dia des del principi dels temps a fabricar mel que guardaven per alimentar-se i que també oferien...
Nit
La nit va arribant lentament, la llum, amb la fosca es confon, s'albira un cel color d'argent les tenebres escurcen el món. El bestiar alegrava el prat, omplint de sons l'aire mut, però quan el dia ha passat tot resta en silenci i quietud. A l'estable tot és harmonia, olor d'herba i alè de cavall, la foscor envaeix l'establia mentre el sol s'amaga a la vall. Atenta la guineu avança a la...
castanyes
Per Ada (7 anys), Aina (11 anys) i Andreu González Quan arriba la tardor i és temps de collir castanyes en collim que déu-n'hi-do del terra de les muntanyes.   I quan arribem a casa les coem amb moniatos al forn i també a la brasa. Per un moniato, mato!   Quan fem castanyada al col·le preparem els panellets. Són més bons que el guacamole! (Quina gana, ara mateix!)   També ens dona paperines una iaia...
1,741FansM'agrada
7,010SeguidorsSegueix