21.3 C
Barcelona
dijous, 27 juny, 2019

Calaix de sastre

temps
No us enganyeu, amics; no us deixeu encantar pels mots de capçalera. No parlarem avui de records o cançons, ni de pretèrits, on les coses eren potser millors i diferents. Parlarem del temps, sí, però no pas d’aquell de tempestes i boirines, sinó del que mou el món i l’existència. Parlarem d’aquest misteri que controla les nostres vides, amb disfressa...
Ningú sabia ben bé com era que havia començat a jugar a l’equip de futbol del poble. Ningú sabia tampoc si vivia al poble. De fet ningú sabia pràcticament res d’aquell xicot de pell bruna, ulls immensos i una estatura tan notable que sols li faltava una llança i un escut de palma perquè semblés un guerrer massai, un...
Sant Jordi
Potser cavalques pels teus camps celestes, però ens cals aquí, Sant cavaller. Aquí, on no estem per gaires festes i ara tindries molta feina a fer. No és cap princeseta primmirada la que pateix al fons de caus obacs. Avui és gent decent, empresonada injustament per l'odi cec dels dracs. També hi tenim tres Jordis entre reixes, honrades víctimes de les mateixes mentides de togats i uniformats. Dóna'ns, oh Sant,...
Fukushima
Tots aprenguérem el nom d'Hiroshima sobre un mapa fet de trossos de pell. Japó ens clamava una mica d'estima, llàgrimes sense ulls tenia per mantell.   Per via satèl·lit busco Fukushima i m'envia un monstre sense cap cabell: horrors en una costa retallada amb llima, errors "made in USA" esculpits amb cisell.   Uns esperits tsunamis ronden l'oceà, tremola la terra, s'aixequen onades i rodolen les boles omplertes d'Urà.   Si els cirerers...
fum i foc
Se m'han buidat els dos pits i ara hi tinc dues espelmes. Cremen d'una manera lletja, blau fosc, amb un foc tan viu que mata, una flama grossa i freda que no escalfa. Se'm van menjant el nom de cada cosa, i ho graten tot tot tan de pressa que m'omplen el cap de fum. Un fum que atrapa...
A Ramón Cotarelo, con respeto y admiración Nueva versión de un viejo poema. (Y que Bernardo López García perdone mis cambios en su “Oda al dos de mayo") Oigo, patria, tu aflicción y contemplo los desastres que hace un montón de pillastres con su avara corrupción. Ay, ¿por qué tus buenas gentes cual rebaño de corderos dan a estos bandoleros sus ciegos votos dementes? Si das fe a la artimaña de...
Han dedicat el carrer de la meva única escola al qui va ser el meu mestre, de qui jo vaig aprendre i era per a mi el meu pare. I se m’encén la sang cada cop que hi passo perquè hi veig el company allà al racó més fosc, caragolat de dolor, amb les mans a la cara, per les guitzes que rep mentre anem resant: Para! Para, per Déu! que no és...
Molt sovint el cor em diu que és una gran sort estar enamorada de la natura. Sempre em sorprèn amb la seva màgia, amb la seva força i, més que res, amb la immesurable tendresa. Mireu com ha rebrotat aquesta prunera, afectada l’any passat per termites i dràsticament tallada. És per això que el primer que m’ha sortit del...
feminista
Soc feminista perquè soc persona. Soc persona perquè m’estimo tant la dona com l’home. Soc l’home que acaba de violar aquella nena. Soc aquella nena que té un pare i una mare. Soc la mare dels meus fills. Són els nostres fills els qui passen les nits de gatzara bevent i trencant ampolles, fumant en racons de la ciutat o del bosc ple d’immundícia. Soc la...
vidíssima
I a mitja nit, entre els dos pits, llampec, espetec: vidíssima, tan vida que rebenta els ritmes circadians. Res no dorm perquè desbordaria, i la pell fa esforços per no fer estrip. Omple, creix, infla, fins que sua pels ulls, que brillen. Llum a cada cloc, foc a cada frec, guspira que trenca les gotes d'aigua i els flocs...
1,737FansM'agrada
6,974SeguidorsSegueix