17 C
Barcelona
diumenge, 21 abril, 2019

Calaix de sastre

creepypasta
En les properes publicacions em proposo dur a terme una tasca segurament necessària. Com els rondallaires dels segles passats, que rondaven arreu buscant les més grans rondalles per fer-les seves i escampar-les, he fet camí vers l’obscura xarxa per extreure’n mites i llegendes: les creepypastes. Les creepypastes, que fins ara han romàs alienes a la nostra llengua, són històries breus...
escriptor
L’escriptor es va deixar anar enrere a la cadira i llençà la ploma sobre la taula. Va fregar-se el ulls amb força, mentre expulsava un badall llarg i sorollós. Estirà els braços recargolant-se per mirar d’eliminar tot aquell encarcarament que portava a sobre. Estava desesperat. Aquella havia resultat una altra nit estèril. Un cop més. Res del que escrivia...
via
A tots els perseguits per l'arbitrària “justícia” espanyola. Ens han barrat tants camins! Només un en quedaria. Per aquest, futur endins, fem valents la nostra via! No dubtem. Encara que ells creguin, en sa gosadia, que som enzes i mesells fem tossuts la nostra via! Que miops i vacil·lants no ens escapcin l'energia! Al costat de tants germans fem units la nostra via! Sí! Per molt que mala gent ens amargui nit i...
stand-by
El cor desbocadíssim, el somni a l'horitzó i la vida en stand-by. Et canten els ulls sempre que dius "algun dia" però seus a prendre el sol i cuides les plantes. Voldries passar la pel·lícula ràpid fins al tros bonic, però no saps ni deixar anar la pausa. Ets un tren anul·lat, goma d'esborrar, un huracà entre parèntesis. Tens el peu dret al...
naufragi
Avui, quan he sortit del metro corrent perquè arribava tard a una reunió important a l’Imperial College, m’he trobat aquell noi que un dia va ser alumne meu, en Richie. Ara hi penso poc en aquell temps d’abans de començar a fer investigació a la universitat. Però durant tres anys de la meva vida allò ho va ser tot...
història
Aquesta història comença fa molts i molts anys, en un període situat entre la prehistòria i les primeres comunitats organitzades d’éssers humans. El nostre protagonista, anomenat Sr. X, camina amb una cabra penjada al coll, mentre rumia si algun veí del poblat on va li voldrà canviar aquella bestiola per unes verdures i alguna gallina. Li costa molt de traginar...
por
Tinc por. Tremolo i em tremolen el sentiment i la paraula, em trontollen els principis i es paralitza l'acció. Tinc por del que vaig perdre ahir, por de demà i por d'avui. Tinc por de la vida, dels mons paral·lels que encara no veiem, del futur que un demà que ja no serà demà sinó avui ens acabarem trobant....
exili
Qui sap l’ofec que el pit engrapa, devorador de dignitats, qui sap les urpes invisibles tenallant la pròpia pau, sabrà per què ja no camino a l’ombra amiga del carrer de casa. Qui ha vist plorar tants dies grisos una cançó sense esperança, qui ha vist, comparsa sense veu, la veritat crucificada, sabrà per què ja no trepitjo les velles pedres del carrer de casa. Només aquell que duu un somriure al...
història
Fa poc vaig anar a una presentació d’un nou projecte. Un projecte fascinant. Un projecte pioner que, si funciona, revolucionarà el món educatiu. Quina pena que el relat, la presentació, espatllés la màgia de la iniciativa. Dues hores, al vespre (quan un ja està cansat), amb el presentador no indicat i amb una forma de presentar de les de tota...
Pàtria
Amic que tant et queixes: no hi ha cap pàtria fàcil. Però a la teva, amb xacres i amb taques del passat, els altres no li neguen la veu i el lloc a taula, ni porta pas cadenes ni jous humiliants. Ningú et posa mordaces ni ofèn la teva parla ni cap estrany trepitja la teva dignitat. Que de la pròpia terra no deixin dir-ne...
1,743FansM'agrada
6,998SeguidorsSegueix