Mireu-la que orgullosa,
ens mostra la branca
on llueix el fruit!

En el seu esguard llegeixo el missatge:

“Mira’l i no el toquis,
és el meu fillet,
no vol roba estranya,
per no passar fred.”

Li porto sabates amb un picarol,
ametlles torrades
i un iogurt de mel.

“Ja en té de joguines,
de panses i figues,
xuclades seguides,
del pit ple de llet.”

Deixa-me’l un xic!
Vine amb mi una mica!
T’aixecaré enlaire,
et faré arri-arri tatanet;
Que surti la tristesa del negre dels ulls!
Que voli i que marxi a un país ben lluny!

A veure aquestes dentetes
que tens aquí baix!
Xiscla, digues-me coses,
solet del meu cor!
Pell de xocolata,
de préssec vermell,
de nata rosada.
Boca de pinyó,

No ploris, tu, no!

Vine amb mi, només una mica…!
Et trec la caputxa?
M’ensenyes un xic el teu caparró?

“No vull compassió,
Només el pa de cada dia,
Guanyar-me Senyor!”

Rosa Maria Pascual Sellent
Rosa Maria Pascual és veïna de Cardedeu. Ha treballat de mestra durant trenta anys i ara està jubilada, però és la responsable del taller d’escriptura TeC–CA i de clubs de lectura on promou tertúlies literàries. Forma part del GEM, Grup d’Escriptors del Montseny, amb qui ha editat 'Montseny Màgic'. És autora de 'Tardor Roja'; 'Un mar de boires', Premi Jalpí i Julià; 'Bell-lloc i altres contes de mestres' i 'On vas, Irina?', finalista del Premi de Novel·la Històrica Gregal 2013. També ho és d’En Jordi i el drac, un conte infantil, i d’El racó dels Desitjos, una peça teatral.
Article anteriorBonic miratge
Article següentEstàtues d’herois i tirans