En la visita a l’exposició de gran categoria tant artística com històrica: Sant Pere de Rodes i el Mestre de Cabestany. La creació d’un mite, que aquests dies es pot veure al MNAC, em va enamorar, literalment, per sobre de les altres, una de les peces d’art romànic exposades sota una llum perfecta que il·lumina, ressaltant-los, els relleus de les figures esculpides.
Quan escric, tinc encara la imatge d’aquesta peça a la retina, encara em dura la impressió produïda per la seva contemplació que una fotografia feta aquell dia mira de no fer oblidar. Es tracta de l’escena de l’aparició de Jesús ressuscitat als deixebles condensats en dues figures. És una de les meravelles del Mestre de Cabestany, juntament a la ja icònica imatge de Sant Pere que tant recorda, perquè s’hi inspira, l’art romà propi dels tres primers segles després de la mort de Crist.
La peça de què us parlo consisteix en un marbre de format allargat en vertical en la qual es troba Jesús dempeus a la dreta que sosté un llibre on es llegeix Pax vobis: la Pau sigui amb vosaltres. El missatge és per als deixebles, però també per als espectadors. A la part esquerra, i damunt d’una barca que els acull com en un bressol, es troben els dos deixebles representats. La nau, d’una mida impossible en la realitat i que se salta totes les perspectives com és habitual trobar també en la pintura romànica, se sustenta damunt d’un mar alçat ple de peixos. La impressió que em va proporcionar aquesta escena és d’enamorament en sentit artístic per la seva bellesa fora del comú. Però l’efecte del meravellós és superior a aquesta mirada, ja que la sensació rebuda pels sentits perdura en la memòria interior, espiritual, per com l’art romànic en l’extern expressa el món intern. O, dit d’una altra manera: a través d’una manifestació artística expressa el profund sentit transcendent de l’escena evangèlica.
En el discurs expositiu de la mostra es diu que el Mestre de Cabestany i el seu mite és una creació de l’historiador Josep Gudiol i Ricart perquè en realitat no se sap gaire res del Mestre de Cabestany: no hi ha una biografia que en contempli les dades, no es coneix el seu radi d’acció ni tampoc es té notícia de la seva formació artística, si bé en les seves figures es pot detectar una clara influència: l’art paleocristià que trobem en sarcòfags i esteles de l’època.
El que distingeix, però, el que fa únic l’art escultòric del Mestre de Cabestany és una certa monstruositat, que no vol dir lletgesa sinó contundència expressiva i un nervi tal en una manifestació escultòrica que sembla que aquesta tingui vida. Visiteu l’exposició i ja em direu quin efecte us fa. No tinc dubte que la nostra mirada actual cada dia aprecia més l’estètica del romànic, les formes que parlen a través d’una figuració que té més de simbòlica que real, sense que una cosa desvirtuï l’altra, ans al contrari: el real i el simbòlic es complementen.
