Rosa Maria Pascual Sellent
Rosa Maria Pascual és veïna de Cardedeu. Ha treballat de mestra durant trenta anys i ara està jubilada, però és la responsable del taller d’escriptura TeC–CA i de clubs de lectura on promou tertúlies literàries. Forma part del GEM, Grup d’Escriptors del Montseny, amb qui ha editat 'Montseny Màgic'.
És autora de 'Tardor Roja'; 'Un mar de boires', Premi Jalpí i Julià; 'Bell-lloc i altres contes de mestres' i 'On vas, Irina?', finalista del Premi de Novel·la Històrica Gregal 2013. També ho és d’En Jordi i el drac, un conte infantil, i d’El racó dels Desitjos, una peça teatral.
Grau de comunicació audiovisual
Cada nit
Nit rere nit
contemplo,
somric,
situo,
compto,
parlo,
respiro,
ploro,
espero
els estels.
I pregunto:
Què hi ha
darrere d’ells?
Estimat, Manel Tobias
Sovint, mentre dormo sento que em truquen al telèfon fix i de seguida puc reconèixer la veu d'un germà, pare...
Respira
La Rosa Maria Pascual, ens fa escoltar, en aquesta poesia, el batec del nostre cor al compàs de l'onatge.
Entre una onada
i una altra,
el mar descansa.
Bressa un infant
abandonat
perquè tu el salvis.
Rosa Maria...
Via fora!
Nascuda en una terra
que m’agrada i l’estimo
sense saber el perquè...
Eternament clavada,
a les esquerpes roques,
malgrat el foraster salvatge...
Pintada al meu paisatge
les fulles no em tremolen:
Via fora! Fes-ne via! Vent potent!
Arrels enlaire
Que llarg se li ha de fer al Borbó
eliminar la catalana llavor!
Que com si d’una herbota es tractés,
un rebesavi Felip la va voler substituir
per una absoluta Nova Planta:
que ens punxés els...
Coviferit
-Oh! Quin virus que fa!
On vas pel món sense
guants ni mascareta?
–Faig cua per poder canviar
un sol dia dels d’abans
per 19 mesos de còvid!
–Diuen que la borrasca
que al setembre arribarà
ni un roure...
Agraïments
És en el record quan ens adonem de la sort que em tingut. Aleshores, neixen del nostre cor paraules d'agraïment per la tendresa rebuda. I, la Consol Méndez ens ho transmet...
N’estic ben farta!
Quan arriba la dama fosca
ningú dubta: sigui espiritista,
budista o testimoni de Jehovà
tothom li demana per l’endemà.
Per això, la gent, sovint,
se’n va a l’altra món,
sense temps,
per acomiadar-se.
Comptes amb ells...
i ja no hi...
Assaig de protecció arreu del món
Als mestres Salvador i Pere, que ens sabran perdonar...
Maite Soriano 14 de juny de 2020
Oh, que brau em sento amb la meva
reutilitzable, protectora, tan glamurosa mascareta,
i com em fotria de desprendre’m,
confinament...
Com seria la sireneta en l’actualitat?…
És una sensació molt curiosa sentir el que has escrit per una altra veu. És com si el text fos un altre i el fet que algú vulgui llegir-ho li dona...
Mirades de gratitud
Molts de nosaltres, en la solitud del confinament, hauríem perdut el senderi si no haguéssim tingut la sort d'haver coincidit els nostres ulls amb la mirada de devoció que ens rendeixen...