Rosa Maria Pascual Sellent
Rosa Maria Pascual Sellent és veïna de Cardedeu. Ha treballat de mestra durant trenta anys i ara està jubilada, però és la responsable dels tallers d’escriptura com Tecamolsaires del Montseny i de presentacions i tertúlies literàries mensuals. Forma part del GEM, Grup d’Escriptors del Montseny, amb qui ha editat Montseny Màgic, Montseny Eròtic i Montseny amb un Somriure.
És autora de llibres per a aprendre matemàtiques divertides com la col·lecció “Pensem i comptem”, també per aprendre a llegir i escriure amb les Lletres Amagades i Letras con disfraz il·lustrats per ella mateixa. De contes infantils En Jordi i el drac amb pintures d’Antònia Molero, i d’un àlbum il·lustrat per per Aurembiaix Abadal titulat En Jordi va pel Món i que va ser obra premiada en el CCCB.
De les novel·les curtes com Tardor Roja; Un mar de boires, Premi Jalpí i Julià; de la col·lecció Bell-lloc i altres contes de mestres que conté El Racó dels desitjos que és una peça teatral representada en alguns a sales del Vallès i Barcelona.
De les novel·les històriques inspirades en l’autobiografia: On vas, Irina?, editada en català, castellà Adónde vas, Irina? i anglès Where are you going, Irina? i finalista del Premi de Novel·la Històrica Gregal 2013. De La Mestra amb un somriure als llavis, premi memòria popular de La Roca Romà Planas i Miró.
I del poemari Si Condicional editat durant la pandèmia i amb dibuixos de l’Aurembiaix Abadal.
Anar perdent
Ha sonat el timbre. Hora de plegar. Ordinador apagat, cadira ben posada, telèfon, bossa, ja- queta... ah! no? Avui no he agafat jaqueta; no?, amenaçava bon temps. Quin dia! Tres expedients...
Bon dia
Al vuitè pis, des de
l'habitació vuit-cents-dotze,
a les set i vint-i-un minuts,
el cel i el mar es confonen.
Un avió retalla l'horitzó
en un intent de separar rosa i blau.
Els pins i jo contemplem...
Un arbre
Un arbre que em ve de cara
Jo plantada a mig camí
Em cerquen les seves branques
Diu vull ser el teu amic
Et donaré unes branquetes
Curulles de pinyes seques
Perquè puguis fer un bon foc
Per...
La nina
Aquests dies que es parla tant de la pel•lícula Barbie junt amb la del pare de la bomba atòmica, Robert Oppenheimer, la primera ens sembla una proposta més lleugera...
Et recordes quin dia és avui?
La Laura Seguranyes ens basteix un relat viu i sincer d'uns retalls de vida on ens mostra com abordar l'educació de les emocions, imprescindibles per a la felicitat matrimonial.Es...
Vaivé
Després de fer una recerca de records l'Emília Bellonch n'ha pescat una colla amb to nostàlgic, no hi dedicarà més temps del que cal, sap que el que compte...
En Màrio i la petita ucraïnesa
El chiringuito ocupava l’espai que delimitaven les canyes d’un torrent i un únic, alt i frondós pollancre. No diré pas que era una quiosquet, com traduiria el diccionari, ja...
Que no consti cap nom, pensa que treballo per a l’Ajuntament
Aquesta història que us explicaré al final del relat ningú me l'havia encara confessada.
Imaginem que ara volem posar un sobrenom sota placa d’un mestre maltractador, quin nom li posaríeu...
El silenci ho sap
Quan proposes un títol per fer un escrit, saps que les paraules ressonen i et tornen a les orelles fent ecos diferents: mots que es complementen com aquest poema de la...
Pocapoquet i en silenci
Hi havia una vegada un país on la gent conduïa amb tanta precaució i tan a poc a poc que no tenien temps pels accidents. Contemplaven les plantes i...