Rosa Maria Pascual Sellent
Rosa Maria Pascual Sellent és veïna de Cardedeu. Ha treballat de mestra durant trenta anys i ara està jubilada, però és la responsable dels tallers d’escriptura com Tecamolsaires del Montseny i de presentacions i tertúlies literàries mensuals. Forma part del GEM, Grup d’Escriptors del Montseny, amb qui ha editat Montseny Màgic, Montseny Eròtic i Montseny amb un Somriure.
És autora de llibres per a aprendre matemàtiques divertides com la col·lecció “Pensem i comptem”, també per aprendre a llegir i escriure amb les Lletres Amagades i Letras con disfraz il·lustrats per ella mateixa. De contes infantils En Jordi i el drac amb pintures d’Antònia Molero, i d’un àlbum il·lustrat per per Aurembiaix Abadal titulat En Jordi va pel Món i que va ser obra premiada en el CCCB.
De les novel·les curtes com Tardor Roja; Un mar de boires, Premi Jalpí i Julià; de la col·lecció Bell-lloc i altres contes de mestres que conté El Racó dels desitjos que és una peça teatral representada en alguns a sales del Vallès i Barcelona.
De les novel·les històriques inspirades en l’autobiografia: On vas, Irina?, editada en català, castellà Adónde vas, Irina? i anglès Where are you going, Irina? i finalista del Premi de Novel·la Històrica Gregal 2013. De La Mestra amb un somriure als llavis, premi memòria popular de La Roca Romà Planas i Miró.
I del poemari Si Condicional editat durant la pandèmia i amb dibuixos de l’Aurembiaix Abadal.
Amb els ulls tancats
La majoria ens enamorem sense fer servir la lògica ni el raonament, sinó les neurones del cor... com en aquest relat de la Carme Cinca CastellsSí, amb els ulls...
Les dones
Als Tecamolsaires sempre hi ha assistit i col·laborat més dones que homes... vull dir amb ganes d'aprendre i deixar escrits que donin sentit al pas efímer de la vida....
Rèplica a una llegenda
Ocells que refileu pels cels de Montgrony,sapigueu que el corb i el ventpicarà cada nit als porticons.Gralles del carn, caarnn.! i l’udol del papam pam!reclamaran al comte Arnau l’abraçada...
Les menudes llavors de la rosella
Indefensió apresa, impossible miscel•lània,sàpigues, que tot i estant plena de por, en el camp erm d’espigues, brotaran les llavors de la rosella.Tots som l’esclava del Senyor, i som aquí...
Aquella mateixa nit
A raó d’un escrit punyent de la nostra Montse Solé, amb sang i fetge, n’han sortit diferents versions que anirem compartint com aquesta tan ben meditada de la Joana Nevado.
La Claustre...
Substituta
Al bell mig del pou
on abans puaves
per regar el nostre hort
hi ha crescut una figuera!
Les arrels xusclen del torrent l’aigua,
a les puntes dels branquillons torçats
les gemmes verdegen ufanes promeses.
A...
No li diguis Sarky al Sars-COV-2
La nostra Laura Seguranyes ens demana que
No li diguis Sarky al Sars-COV-2
“En reconeixement de tots els qui han patit i pateixen malalties quan encara són desconegudes. I a tots els qui...
Enquesta pública: seria bo ser un no binari?
–I tu què ets un nen o una nena ?–Soc així, mira’m als ulls, deixa estar el mòbil!–Com veus la teva imatge?Depèn del canvi climàtic:hi ha dies gris, d’altres...
L’emoció de retrobar un poema
Aquest any vaig fer el pessebre en el llenyer, al costat de la llar de foc. Fa uns dies que el vaig desfer i avui, en reomplir-lo de llenya,...
Les nits s’esmunyen davant l’ermita
Els poemes de Nadal tenen un sabor més de torró quan –passades les festes i havent lluït sobre la xemeneia– els rellegeixes abans de desar a la capsa de...