Un arbre  que em ve de cara
Jo  plantada a mig camí
Em cerquen les seves branques
Diu  vull ser el teu amic
Et donaré unes branquetes
Curulles de pinyes  seques
Perquè puguis fer un bon foc
Per escalfar-te i fer sopes
I és  tan forta l’abraçada
Que em traspassa amor i saba
I ja m’atrapa per sempre
Ara els dos fem maridatge
Ja no vull el seu brancatge
No m’importen fred  i gana
només vull ser-ne el seu guarda
Amatent front cap ultratge
Deixo en terra la destral
I per protegir el meu arbre
Li  preparo un cartellet:
Aquest arbre no el toqueu
Ni aquest ni cap dels altres
Què és font de vida el bosc
Gaudi i salut per nosaltres
*Poema de: Montse Solé
Rosa Maria Pascual Sellent és veïna de Cardedeu. Ha treballat de mestra durant trenta anys i ara està jubilada, però és la responsable dels tallers d’escriptura com Tecamolsaires del Montseny i de presentacions i tertúlies literàries mensuals. Forma part del GEM, Grup d’Escriptors del Montseny, amb qui ha editat Montseny Màgic, Montseny Eròtic i Montseny amb un Somriure. És autora de llibres per a aprendre matemàtiques divertides com la col·lecció “Pensem i comptem”, també per aprendre a llegir i escriure amb les Lletres Amagades i Letras con disfraz il·lustrats per ella mateixa. De contes infantils En Jordi i el drac amb pintures d’Antònia Molero, i d’un àlbum il·lustrat per per Aurembiaix Abadal titulat En Jordi va pel Món i que va ser obra premiada en el CCCB. De les novel·les curtes com Tardor Roja; Un mar de boires, Premi Jalpí i Julià; de la col·lecció Bell-lloc i altres contes de mestres que conté El Racó dels desitjos que és una peça teatral representada en alguns a sales del Vallès i Barcelona. De les novel·les històriques inspirades en l’autobiografia: On vas, Irina?, editada en català, castellà Adónde vas, Irina? i anglès Where are you going, Irina? i finalista del Premi de Novel·la Històrica Gregal 2013. De La Mestra amb un somriure als llavis, premi memòria popular de La Roca Romà Planas i Miró. I del poemari Si Condicional editat durant la pandèmia i amb dibuixos de l’Aurembiaix Abadal.
Article anteriorLa finestra del Congrés dels Diputats
Article següentEl context per entendre la victòria de Javier Milei a Argentina