Rosa Maria Pascual Sellent
Rosa Maria Pascual és veïna de Cardedeu. Ha treballat de mestra durant trenta anys i ara està jubilada, però és la responsable del taller d’escriptura TeC–CA i de clubs de lectura on promou tertúlies literàries. Forma part del GEM, Grup d’Escriptors del Montseny, amb qui ha editat 'Montseny Màgic'.
És autora de 'Tardor Roja'; 'Un mar de boires', Premi Jalpí i Julià; 'Bell-lloc i altres contes de mestres' i 'On vas, Irina?', finalista del Premi de Novel·la Històrica Gregal 2013. També ho és d’En Jordi i el drac, un conte infantil, i d’El racó dels Desitjos, una peça teatral.
He vist
Per què esperem al darrer moment per arreglar les coses? No, podríem fer-les de la manera correcte si sabem que el temps és el bé més preuat? Tal vegada, necessitem creure...
La biblio
Què seria de nosaltres? Si tot fos serietat. Si ens neguéssim a jugar amb les paraules que donen música a la nostra existència, per poder treure-li ferro a les nostres angoixes...
Credo
Amb tendresa, es pot creure el que es vulgui i fugir d’allò establert per omplir de valors eterns o mutables la terra.
Així, ens ho fa saber aquest preciós poema curull de...
“Balseritos”
Històries contradictòries curullen el nostre mar de matisos acolorits que vessen humanitat i demanen a crits una reflexió més profunda del que està succeint en les aigües del Mediterrani. La Marta...
El cotxe de línia, una avançada del progrés
02A través de la finestreta de l’automòbil mirem, embadalits, l’eternitat del paisatge; aquell que té la màgica capacitat de transportar-nos a un espai atemporal. Ens submergim en el món dels records...
Lletres
Amb la cal·ligrafia de lletra gran, d’una nena que està aprenent a viure, la Nati Parareda ens explica, amb la veu de la innocència, els records de la infantesa que l’han...
A tres mans amb la Maria Zambrano
Hi ha moments que et sents al marge de tot. I, com l’aire que respires, necessites redescobrir la poesia de la vida que, saps, roman amagada. Tal vegada, darrera un llibre,...
Amb qui podria somiar?
Si quan les roses ploren
és quan més olor fan...
Hi ha un dia assenyalat amb forat
per perdre la innocència.
Aquell candor que gotejava
dels estels i t’omplia de mel
les nits més fosques...
L’absència se t’ofereix...
Un dia de tardor
Vull canviar-me de roba, i trobar la peça més adequada per afrontar aquest instant de vida. Però, en obrir les portes de l’armari i envair-me els arrenglerats records estampats, m’adono, que...
De l’infern al paradís
Clama al cel, la injustícia de l’oblit. S’ha de trencar el silenci imposat per la força de la por i la venjança del guanyador sobre els nostres pares. Que muts callaven...
