Inici Authors Articles de Rosa Maria Pascual Sellent

Rosa Maria Pascual Sellent

178 Articles 0 Comentaris
Rosa Maria Pascual Sellent és veïna de Cardedeu. Ha treballat de mestra durant trenta anys i ara està jubilada, però és la responsable dels tallers d’escriptura com Tecamolsaires del Montseny i de presentacions i tertúlies literàries mensuals. Forma part del GEM, Grup d’Escriptors del Montseny, amb qui ha editat Montseny Màgic, Montseny Eròtic i Montseny amb un Somriure. És autora de llibres per a aprendre matemàtiques divertides com la col·lecció “Pensem i comptem”, també per aprendre a llegir i escriure amb les Lletres Amagades i Letras con disfraz il·lustrats per ella mateixa. De contes infantils En Jordi i el drac amb pintures d’Antònia Molero, i d’un àlbum il·lustrat per per Aurembiaix Abadal titulat En Jordi va pel Món i que va ser obra premiada en el CCCB. De les novel·les curtes com Tardor Roja; Un mar de boires, Premi Jalpí i Julià; de la col·lecció Bell-lloc i altres contes de mestres que conté El Racó dels desitjos que és una peça teatral representada en alguns a sales del Vallès i Barcelona. De les novel·les històriques inspirades en l’autobiografia: On vas, Irina?, editada en català, castellà Adónde vas, Irina? i anglès Where are you going, Irina? i finalista del Premi de Novel·la Històrica Gregal 2013. De La Mestra amb un somriure als llavis, premi memòria popular de La Roca Romà Planas i Miró. I del poemari Si Condicional editat durant la pandèmia i amb dibuixos de l’Aurembiaix Abadal.

En Màrio i la petita ucraïnesa

El chiringuito ocupava l’espai que delimitaven les canyes d’un torrent i un únic, alt i frondós pollancre. No diré pas que era una quiosquet, com traduiria el diccionari, ja...

Que no consti cap nom, pensa que treballo per a l’Ajuntament

Aquesta història que us explicaré al final del relat ningú me l'havia encara confessada. Imaginem que ara volem posar un sobrenom sota placa d’un mestre maltractador, quin nom li posaríeu...

El silenci ho sap

Quan proposes un títol per fer un escrit, saps que les paraules ressonen i et tornen a les orelles fent ecos diferents: mots que es complementen com aquest poema de la...

Pocapoquet i en silenci

Hi havia una vegada un país on la gent conduïa amb tanta precaució i tan a poc a poc que no tenien temps pels accidents. Contemplaven les plantes i...

La cantant de fado

Aquest final de curs hem pogut gaudir d’una presentació encisadora que ens ha fet la nostra amiga l’Agnieszka Szczepaniak, una noia polonesa que treballa a Catalunya des de fa...

Àlbum familiar

Per saber entendre la necessitat d'aclarir la diversitat de famílies que poden existir i criar els seus fills amb tot l'amor, la Montse Solé ens convida a entrar de...

Per a les mares

Poemes a la mare... que escrivia el pare i apreníem de memòria totes les nenes de la classe de la mare. Aquesta poesia era la de l’any 1962, jo...

Entre l’Elba i els els Alps

Aquests dies he llegit ''Entre l'Elba i els Alps'' d'en Pere Grau Rovira, la lectura se m'ha fet curta i molt interessant, ens diu la Carme Cinca i la seguim escoltant: Segons...

La nena de Magdala

Un dia va aparèixer al diari el 8 Buit una notícia retallada que explicava l’Evangeli segons una amiga de la Maria i de Jesús petit. Era de la Carme Solé i...

La llagosta

La imatge correspon a una llagosta que es va quedar refugiada al meu jersei que tampoc podia respirar. Cosa insòlita perquè quan veuen gossos juganers salten i volen llargues...