Rosa Maria Pascual Sellent
Rosa Maria Pascual Sellent és veïna de Cardedeu. Ha treballat de mestra durant trenta anys i ara està jubilada, però és la responsable dels tallers d’escriptura com Tecamolsaires del Montseny i de presentacions i tertúlies literàries mensuals. Forma part del GEM, Grup d’Escriptors del Montseny, amb qui ha editat Montseny Màgic, Montseny Eròtic i Montseny amb un Somriure.
És autora de llibres per a aprendre matemàtiques divertides com la col·lecció “Pensem i comptem”, també per aprendre a llegir i escriure amb les Lletres Amagades i Letras con disfraz il·lustrats per ella mateixa. De contes infantils En Jordi i el drac amb pintures d’Antònia Molero, i d’un àlbum il·lustrat per per Aurembiaix Abadal titulat En Jordi va pel Món i que va ser obra premiada en el CCCB.
De les novel·les curtes com Tardor Roja; Un mar de boires, Premi Jalpí i Julià; de la col·lecció Bell-lloc i altres contes de mestres que conté El Racó dels desitjos que és una peça teatral representada en alguns a sales del Vallès i Barcelona.
De les novel·les històriques inspirades en l’autobiografia: On vas, Irina?, editada en català, castellà Adónde vas, Irina? i anglès Where are you going, Irina? i finalista del Premi de Novel·la Històrica Gregal 2013. De La Mestra amb un somriure als llavis, premi memòria popular de La Roca Romà Planas i Miró.
I del poemari Si Condicional editat durant la pandèmia i amb dibuixos de l’Aurembiaix Abadal.
Cala Estreta
Aquests dies he fet una de les millors rutes de la Costa Brava que es pot fer en poc menys d'hora i mitja. La sortida és des de Cala Castell als...
Paradís perdut
Quan, en el meu anterior article a El Matí Digital, us explicava que nosaltres intentàvem fer xarxes culturals com aranyes que tiren fils buscant la seva ànima, em vaig deixar d’escriure...
Els llibres a la fira d’artesania
Llegir i escriure no és tan diferent d’ajuntar retalls de roba, de modelar el fang o de restaurar un moble. Tots necessitem persones, recursos, aprenentatge, eines i creativitat per poder portar...
Compteu amb mi
Visitant els joves de L’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona, em vaig assabentar que cada any la mitjana de joves que presenten un alt risc de suïcidi augmenta. Alguna cosa...
Hiroshima, Txernòbil, Fukushima
Tots aprenguérem el nom d'Hiroshima
sobre un mapa fet de trossos de pell.
Japó ens clamava una mica d'estima,
llàgrimes sense ulls tenia per mantell.
Per via satèl·lit busco Fukushima
i m'envia un monstre sense cap...
Para, pare
Han dedicat el carrer
de la meva única escola
al qui va ser el meu mestre,
de qui jo vaig aprendre
i era per a mi el meu pare.
I se m’encén la sang
cada cop que...
El cor batega
Molt sovint el cor em diu que és una gran sort estar enamorada de la natura. Sempre em sorprèn amb la seva màgia, amb la seva força i, més que res,...
I tu, ets feminista?
Soc feminista perquè soc persona.
Soc persona perquè m’estimo tant la dona com l’home.
Soc l’home que acaba de violar aquella nena.
Soc aquella nena que té un pare i una mare.
Soc la mare...
