Llegir i escriure no és tan diferent d’ajuntar retalls de roba, de modelar el fang o de restaurar un moble. Tots necessitem persones, recursos, aprenentatge, eines i creativitat per poder portar les nostres imatges a la dimensió de l’art.

El nostre taller de la Tec-Ca va escollir aquest nom en una votació, amb la bona entesa que és el Taller d’Escriptura del Casal de Cardedeu i ens agrada acabar amb un pica-pica. Actualment hi tenim apuntades dotze dones i tres homes. Aquest diumenge passat vam muntar parada a la fira d’artesania que organitzava els Veïns del Centre. Presentàrem algunes de les obres editades per autors del grup com la Maria Navarrete, la Inés Fernández, la Trini Viñas, en José Linares i de meves, amb la presència de la Carme López com a convidada, poeta i rapsoda.

Sense oblidar que molts dels que han passat pel taller estan comunicats amb nosaltres i ens ajuden a l’hora de fer difusió dels nostres actes. Tant l’Isidre Pujagut, que ens fa uns reportatges preciosos, com en Salvador Coll, que ens fa estar al cas d’obres literàries de les nostres contrades i que no solen faltar mai a l’Hora de l’Escriptor, que és una presentació que es fa, mensualment, un dilluns a les 8 de la tarda… I això és diu fàcilment, però representa haver parlat de més de dos-cents títols. Per exemple, si us ho voleu apuntar, en Rafel Nadal estarà amb nosaltres el proper dia 10 de juny. Si no, ho ja trobareu escrit a l’agenda de l’Ajuntament.

N’hi ha que quan ens trobem pel carrer em diuen “senyo” amb un to tendre i tan nostàlgic que hem de parar a fer-la petar, encara que fem tard. I parlem dels que som ara i dels que ja no venen, però que ens deixaren els seus escrits com a retalls de vida.

I és que, des del primer moment que es va formar el taller –em sembla que era ahir i farà vint anys– hi ha hagut sinceritat i confiança. Són aquestes dues raons les que enriqueixen el grup. Compartim el nostre potencial: rebent i donant. Ens necessitem mútuament, és per això que quan fem una festa hi procurem ser tots, ben alegres de mostrar-nos tal com som i obsequiar-nos amb el millor regal: la paraula, la seva musicalitat i coherència combinada amb els pastissos; també borregos i carquinyolis per als escriptors convidats.

Encara que hi hagi vegades que no comprenem o no estem d’acord amb el que s’expressa, com que sempre hi ha bona fe, ens escoltem i respectem. És per això que els del taller fem pinya i som amics: ens sentim estimats i valorats.

A mesura que passen els dies, descobrim que això de la cultura, de llegir i d’escriure, és ben fàcil: és com anar cosint històries que després ens llegiran i potser fins i tot editarem.

A mi m’agraden molt el somnis bonics i aquest s’ha fet realitat: curs rere curs puc gaudir de la vostra companyia. De compartir llibres i escrits.

Llegir i escriure no és tan sols un plaer meravellós, sinó que també ens ajuda a entendre millor el món, a enfrontar-nos amb les nostres emocions, a madurar i a ser persones més completes. “Sense la literatura no seríem el que som. No seríem humans”, és amb la literatura que els nostres fills arribaran a ser millors persones.

Ara mateix, si desapareguessin tots els llibres de la Terra, seria com si el món hagués perdut la memòria. ¿Us imagineu a vosaltres sense memòria, sense records, sense passat, sense coneixements… amb el cervell en blanc, ben buit?” La meva resposta és no, no em puc imaginar una vida sense llibres, una vida sense el plaer que suposa obrir un llibre nou, el tacte als dits… l’olor de saviesa d’aquella història que se t’emporta…

És per això que nosaltres continuem escrivint i compartint amb revistes, concursos, amb la memòria Històrica de la Roca del Vallès, amb altres tallers d’escriptura d’altres pobles, com la MOLSA de Sant Antoni de Vilamajor, el GEM (Gup d’Escriptors del Montseny) o Súmate, que és una entitat apartidista i sense ànim de lucre l’objectiu de la qual és informar i promoure el vot independentista entre aquells catalans que tenen la llengua i la cultura espanyoles i catalana com a pròpies.

Rosa Maria Pascual Sellent
Rosa Maria Pascual és veïna de Cardedeu. Ha treballat de mestra durant trenta anys i ara està jubilada, però és la responsable del taller d’escriptura TeC–CA i de clubs de lectura on promou tertúlies literàries. Forma part del GEM, Grup d’Escriptors del Montseny, amb qui ha editat 'Montseny Màgic'. És autora de 'Tardor Roja'; 'Un mar de boires', Premi Jalpí i Julià; 'Bell-lloc i altres contes de mestres' i 'On vas, Irina?', finalista del Premi de Novel·la Històrica Gregal 2013. També ho és d’En Jordi i el drac, un conte infantil, i d’El racó dels Desitjos, una peça teatral.

Deixa un comentari

Introduïu el vostre comentari
Introduïu aquí el vostre nom

Article anteriorA Espanya no hi ha estat de dret
Article següentAteus, agnòstics i heretges