A vegades, determinades definicions de conceptes creats per cultures religioses i tractades des d’una perspectiva llunyana per a la majoria ens poden servir per entendre algunes de les nostres posicions a la vida. Fent servir, un cop més, el meu vell diccionari les definicions dels tres conceptes que indico al títol, són:
ATEU: Prové del grec (atheus) i vol dir sense déus. Es defineix com a ateu aquell que, en un sentit ampli, rebutja l’existència de qualsevol deïtat.
AGNÒSTIC: També originari del grec (agnostos) vol dir desconegut. L’agnosticisme és un pensament escèptic, segons el qual l’existència d’un o diversos déus no es pot conèixer amb certesa i, per tant, és irrellevant.
HERETGE: Una heretgia (del llatí haeresis) és una creença nova i contrària, especialment religiosa, que entra en conflicte amb un dogma establert.
Definits aquests conceptes, molt utilitzats però potser mal interpretats, és curiós comprovar com són d’aplicació quotidiana. Per posar un exemple, jo em sento ateu respecte de determinats déus de nova creació, que l’únic que fan és precisament no fer res. Emplenant milions de pantalles de plasma de foteses, ximpleries i inutilitats, com si el seu món fos un univers paral·lel al qual ens podem teletransportar prement un botó. Davant d’aquests nous déus de vidre vull ser agnòstic i escèptic, perquè el que diuen aquests adoctrinadors no és la realitat, ni té valor moral, ni serveix per a res més que per emplenar el seu malèfic ego. Per descomptat també sóc heretge dels dogmes repartits per Youtubers aparentment poderosos, que escampen milers de dogmes vuits de qualsevol contingut profitós.
El meu ateisme és constant, el meu agnosticisme permanent i la meva heretgia fins i tot pot arribar a ser virulenta contra la majoria de líders d’alguns partits polítics que ja fa temps han perdut el nord i que proclamen revenja en lloc de diàleg, acció en lloc d’emoció i confrontació en lloc de conciliació, únicament per mantenir el seu estatus del no fer res i cobrar molt. Tampoc crec en aquests altres déus de cames llargues i cervell curt que surten a coliseus a empaitar un tros de cuiro rodó, i em decep comprovar com els milions dels seus acòlits s’emocionen més per una pilota al fons d’una xarxa que per la realitat diària de milers d’éssers com ells, ofegats al mar o massacrats sota les bombes.
Proclamo la meva heretgia més absoluta contra els principis d’aquests líders mundials, uns falsos déus que gasten milers de milions en arsenals, en barreres, en lleis injustes i colpidores per a tantíssima gent, únicament per demostrar qui la té més llarga. Proclamo el meu rebuig als adoradors del dimoni dels diners, amagats a torres de marfil, convençuts que el seu or els salvarà de la revolució inevitable que està arribant. Soc contrari confés, i per tant heretge, d’aquells que diuen però no fan, prometen però no compleixen, poden donar però s’ho queden, no treballen ni deixen treballar, no escolten, no raonen, parlen i no diuen res i s’emplenen les butxaques amb els béns robats d’aquells que ho perden tot.
Quan observo des de la meva finestra com per l’única cosa que fem cua els humans és per anar a prendre el sol, comprar la darrera versió de la tablet, cridar amb alguns que esguerren la música o per entrar al coliseu dels esports, m’adono que tal vegada l’estrany sigui jo. Potser m’aniria bé no pensar tant i gaudir més d’aquesta existència supèrflua i sense sentit que aquells que marquen el destí del món ens han imposat i nosaltres acceptem com xaiets. Malauradament, a mi no em motiven aquestes coses i per això em considero ateu, agnòstic i heretge de soca-rel.
