Molt sovint el cor em diu que és una gran sort estar enamorada de la natura. Sempre em sorprèn amb la seva màgia, amb la seva força i, més que res, amb la immesurable tendresa. Mireu com ha rebrotat aquesta prunera, afectada l’any passat per termites i dràsticament tallada. És per això que el primer que m’ha sortit del pensament han estat aquests versos:

Si hi va haver sang,
encara que el cor estigui corcat
per dintre
podrà tornar a florir
per fora.

Després he volgut concentrar el poema en un instant, en un batec i he pensat intentar fer-ne un haikú, que és allò que està succeint ara en aquest lloc i en aquest moment.

El cor batega.
Si està corcat per dintre,
floreix per fora.

Dedicar-nos a l’escriptura del haikú ens permetrà entendre que la poesia es troba a qualsevol lloc i que pot aparèixer en qualsevol moment de la nostra quotidianitat. Estilísticament, un haikú és un poema breu, que sol tenir catorze síl·labes distribuïdes en tres versos amb l’última paraula plana, de 4, 6 y 4 síl·labes respectivament. És aquella descripció brevíssima d’una escena, vista o imaginada. Ja me’n direu, si ho intenteu, el goig que us dona la sístole i la diàstole de

El cor batega.
Si està corcat per dintre,
floreix per fora.