Molt sovint el cor em diu que és una gran sort estar enamorada de la natura. Sempre em sorprèn amb la seva màgia, amb la seva força i, més que res, amb la immesurable tendresa. Mireu com ha rebrotat aquesta prunera, afectada l’any passat per termites i dràsticament tallada. És per això que el primer que m’ha sortit del pensament han estat aquests versos:

Si hi va haver sang,
encara que el cor estigui corcat
per dintre
podrà tornar a florir
per fora.

Després he volgut concentrar el poema en un instant, en un batec i he pensat intentar fer-ne un haikú, que és allò que està succeint ara en aquest lloc i en aquest moment.

El cor batega.
Si està corcat per dintre,
floreix per fora.

Dedicar-nos a l’escriptura del haikú ens permetrà entendre que la poesia es troba a qualsevol lloc i que pot aparèixer en qualsevol moment de la nostra quotidianitat. Estilísticament, un haikú és un poema breu, que sol tenir catorze síl·labes distribuïdes en tres versos amb l’última paraula plana, de 4, 6 y 4 síl·labes respectivament. És aquella descripció brevíssima d’una escena, vista o imaginada. Ja me’n direu, si ho intenteu, el goig que us dona la sístole i la diàstole de

El cor batega.
Si està corcat per dintre,
floreix per fora.

Rosa Maria Pascual Sellent és veïna de Cardedeu. Ha treballat de mestra durant trenta anys i ara està jubilada, però és la responsable dels tallers d’escriptura com Tecamolsaires del Montseny i de presentacions i tertúlies literàries mensuals. Forma part del GEM, Grup d’Escriptors del Montseny, amb qui ha editat Montseny Màgic, Montseny Eròtic i Montseny amb un Somriure. És autora de llibres per a aprendre matemàtiques divertides com la col·lecció “Pensem i comptem”, també per aprendre a llegir i escriure amb les Lletres Amagades i Letras con disfraz il·lustrats per ella mateixa. De contes infantils En Jordi i el drac amb pintures d’Antònia Molero, i d’un àlbum il·lustrat per per Aurembiaix Abadal titulat En Jordi va pel Món i que va ser obra premiada en el CCCB. De les novel·les curtes com Tardor Roja; Un mar de boires, Premi Jalpí i Julià; de la col·lecció Bell-lloc i altres contes de mestres que conté El Racó dels desitjos que és una peça teatral representada en alguns a sales del Vallès i Barcelona. De les novel·les històriques inspirades en l’autobiografia: On vas, Irina?, editada en català, castellà Adónde vas, Irina? i anglès Where are you going, Irina? i finalista del Premi de Novel·la Històrica Gregal 2013. De La Mestra amb un somriure als llavis, premi memòria popular de La Roca Romà Planas i Miró. I del poemari Si Condicional editat durant la pandèmia i amb dibuixos de l’Aurembiaix Abadal.
Article anteriorDe la bombolla immobiliària al progrés sostenible
Article següentI (don’t) need a hero