Inici Tags Poema

Tag: poema

Somni d’una nit d’estiu

Hem aturat el cotxe vora un mur de xiprers. Fa trenta anys que vivim junts. Jo era un jove inexpert i tu una noia desemparada i càlida. L’ombra de l’última oportunitat està ocultant la lluna. Sóc un vell...

Passà l’estiu

Passà l'estiu, els estendards cremants, dies de llum i coronats de fulles, passà l'estiu, els tancats de baladres, els capaltards! Sols reste jo, i contemple la platja i veig la mar, ritual i solemne, humitejant, en joc...

Arraulida, intimidada, estupefacta

Per David Jou Arraulida, intimidada, estupefacta, acorralada en un angle del llit, en un racó de la cambra, sense voler creure el que veu ni el que sent, esglaiada.   Qui és aquest que ha entrat sense que...

Mateu-me aquest cuc

Mateu-me aquest cuc, mateu-me aquest cuc, que per dins se'm menja. Que ho arrasa tot, que deixa picor, que volta i passeja del nas als talons, dels pits fins al cony i al fons de l'estómac. Que és als...
Tajani

Tajani

No cal que ningú l'hi mani: amb furor de repatani, i amb tot de joc subterrani, s'ha petat els nostres vots el senyor Antonio Tajani. No és d'acer, és de titani, el seu rostre, i tant li...

Judici sumaríssim

El jurat ja seu a taula. L’acusat té la paraula. Què diré que no sabéssiu, excel·lències honorables? Soc aquí perquè els de casa, de petit, m’han ensenyat Que cap crim mereix lloança i que els...

Contra la poesia

El vent regolfa al balcó i en el recés s’endú la poca música que em queda dins les venes. Les vambes, rosegades pel clima, vaiveregen penjades pels cordons a la meitat...

Oigo, patria, tu aflicción

A Ramón Cotarelo, con respeto y admiración Nueva versión de un viejo poema. (Y que Bernardo López García perdone mis cambios en su “Oda al dos de mayo") Oigo, patria, tu aflicción y contemplo los...

Para, pare

Han dedicat el carrer de la meva única escola al qui va ser el meu mestre, de qui jo vaig aprendre i era per a mi el meu pare. I se m’encén la sang cada cop que...

El cor batega

Molt sovint el cor em diu que és una gran sort estar enamorada de la natura. Sempre em sorprèn amb la seva màgia, amb la seva força i, més que res,...