Han dedicat el carrer
de la meva única escola
al qui va ser el meu mestre,
de qui jo vaig aprendre
i era per a mi el meu pare.

I se m’encén la sang
cada cop que hi passo
perquè hi veig el company
allà al racó més fosc,
caragolat de dolor,
amb les mans a la cara,
per les guitzes que rep
mentre anem resant:

Para! Para, per Déu!
que no és dolent,
ni un burro,
que és fill d’aquell pagès
que et portarà patates.

I se’m regira el ventre
quan veig el teu peuàs
que aixafa els del menut
a qui has fet posar ferm
sols per bufetejar-lo.

Para! Para, per Déu!
que no és pas dolent,
que és més ràpid que tu
fent càlculs i omplint mapes,
que és el fillet petit
de la mestra de sota
que ensenya a cantar
i a recitar poemes.

Ara, que arrenquen
plaques de carrers,
dels qui van ser feixistes,
em fa molt mal pensar
que aquests homes d’avui
ja no es queixin ni resin:
Pareu! Pareu, per Déu,
Siusplau! Pare, pareu!
Que no puc beure fel
com Jesús a la creu.

Rosa Maria Pascual Sellent és veïna de Cardedeu. Ha treballat de mestra durant trenta anys i ara està jubilada, però és la responsable dels tallers d’escriptura com Tecamolsaires del Montseny i de presentacions i tertúlies literàries mensuals. Forma part del GEM, Grup d’Escriptors del Montseny, amb qui ha editat Montseny Màgic, Montseny Eròtic i Montseny amb un Somriure. És autora de llibres per a aprendre matemàtiques divertides com la col·lecció “Pensem i comptem”, també per aprendre a llegir i escriure amb les Lletres Amagades i Letras con disfraz il·lustrats per ella mateixa. De contes infantils En Jordi i el drac amb pintures d’Antònia Molero, i d’un àlbum il·lustrat per per Aurembiaix Abadal titulat En Jordi va pel Món i que va ser obra premiada en el CCCB. De les novel·les curtes com Tardor Roja; Un mar de boires, Premi Jalpí i Julià; de la col·lecció Bell-lloc i altres contes de mestres que conté El Racó dels desitjos que és una peça teatral representada en alguns a sales del Vallès i Barcelona. De les novel·les històriques inspirades en l’autobiografia: On vas, Irina?, editada en català, castellà Adónde vas, Irina? i anglès Where are you going, Irina? i finalista del Premi de Novel·la Històrica Gregal 2013. De La Mestra amb un somriure als llavis, premi memòria popular de La Roca Romà Planas i Miró. I del poemari Si Condicional editat durant la pandèmia i amb dibuixos de l’Aurembiaix Abadal.
Article anteriorPer què em vaig fer publicitària
Article següentLa gran farsa (9): Els errors dels experts