26.4 C
Barcelona
Dijous, 2 Juliol, 2020
Inici Tags Poesia

Tag: poesia

De les tristors en farem flow

(Li he demanat el títol al Red Pèrill) Si vens, agafa'm la tristesa i fes-ne una pilota. Jugarem a xutar-la tan fort com sapiguem. Si vens, arrenca'm la tristesa i fes-ne tres boletes. Serem malabaristes...

Videopoemes

Aquesta és una història sorprenent. Resulta que cada any pels voltants de Sant Jordi participo en uns festivals de literatura creativa al Institut Reguissol del poble on vaig néixer, Santa Maria...

Ressenya del llibre ‘Política de poder’, de Margaret Atwood

L’actitud inconformista, activista i feminista de Margaret Atwood s’evidencia en la seva obra, com a extensió de les creences i reivindicacions que neixen de l’interior d’un mateix. Així ho ha fet...

Alegria, assentiment

Per David Jou Quin esvalot! Tot crida!: Sí! Sia! Els dics trencats de l’espera inunden d’alegria la nova glòria del món: Déu hi arriba! Encara ningú no ho sap, tan sols l’àngel i Maria. Ja hi haurà temps per a...

Anunciació i flama

Poema de David Jou El Greco, Toledo Plena de gràcia. Faci’s en mi segons la seva paraula.   Entre aquestes dues veus, quina verticalitat, quina distància!   Quins blocs de temps i d’espai perforats de sobte i per...

Annunziata llegint

Poema de David Jou Antonello de Messina, Palerm L’Anunciació més estranya. Sense arcàngel. Només Maria —ni sorpresa ni espantada ni intrigada ni feliç: serena. Com si l’arcàngel fossis tu i Maria t’estigués aturant abans que poguessis parlar, com si...

L’arcàngel Gabriel parla de Maria

Poema de David jou Beat Angèlico, Florència Quina fatiga aprendre el llenguatge dels humans, «Déu vos salve, Maria», quina fatiga! Com si la llum volgués alentir-se i en lloc de ser simultània s’hagués d’aturar i l’univers s’esberlés en...

Paradís perdut

Quan, en el meu anterior article a El Matí Digital, us explicava que nosaltres intentàvem fer xarxes culturals com aranyes que tiren fils buscant la seva ànima, em vaig deixar d’escriure...

Judici sumaríssim

El jurat ja seu a taula. L’acusat té la paraula. Què diré que no sabéssiu, excel·lències honorables? Soc aquí perquè els de casa, de petit, m’han ensenyat Que cap crim mereix lloança i que els...

Contra la poesia

El vent regolfa al balcó i en el recés s’endú la poca música que em queda dins les venes. Les vambes, rosegades pel clima, vaiveregen penjades pels cordons a la meitat...
1,822FansM'agrada
7,182SeguidorsSegueix