Fukushima

Fukushima

Tots aprenguérem el nom d’Hiroshima

sobre un mapa fet de trossos de pell.

Japó ens clamava una mica d’estima,

llàgrimes sense ulls tenia per mantell.

 

Per via satèl·lit busco Fukushima

i m’envia un monstre sense cap cabell:

horrors en una costa retallada amb llima,

errors “made in USA” esculpits amb cisell.

 

Uns esperits tsunamis ronden l’oceà,

tremola la terra, s’aixequen onades

i rodolen les boles omplertes d’Urà.

 

Si els cirerers tornen a fer arracades…

Digueu-me quina mà, les abastarà,

quan siguin gemades?

 

Si els cirerers tornen a fer arracades

hi haurà un samurai que les collirà

i les noies joves riuran enjoiades.

 

 

 

 

 

 

Rosa Maria Pascual Sellent
Rosa Maria Pascual és veïna de Cardedeu. Ha treballat de mestra durant trenta anys i ara està jubilada, però és la responsable del taller d’escriptura TeC–CA i de clubs de lectura on promou tertúlies literàries. Forma part del GEM, Grup d’Escriptors del Montseny, amb qui ha editat 'Montseny Màgic'. És autora de 'Tardor Roja'; 'Un mar de boires', Premi Jalpí i Julià; 'Bell-lloc i altres contes de mestres' i 'On vas, Irina?', finalista del Premi de Novel·la Històrica Gregal 2013. També ho és d’En Jordi i el drac, un conte infantil, i d’El racó dels Desitjos, una peça teatral.

Deixa un comentari

Introduïu el vostre comentari
Introduïu aquí el vostre nom

Article anteriorTothom s’atreveix a protestar
Article següentFins que esclati la nostra primavera nacional