Fukushima

Fukushima

Tots aprenguérem el nom d’Hiroshima

sobre un mapa fet de trossos de pell.

Japó ens clamava una mica d’estima,

llàgrimes sense ulls tenia per mantell.

 

Per via satèl·lit busco Fukushima

i m’envia un monstre sense cap cabell:

horrors en una costa retallada amb llima,

errors “made in USA” esculpits amb cisell.

 

Uns esperits tsunamis ronden l’oceà,

tremola la terra, s’aixequen onades

i rodolen les boles omplertes d’Urà.

 

Si els cirerers tornen a fer arracades…

Digueu-me quina mà, les abastarà,

quan siguin gemades?

 

Si els cirerers tornen a fer arracades

hi haurà un samurai que les collirà

i les noies joves riuran enjoiades.