Fukushima

Fukushima

Tots aprenguérem el nom d’Hiroshima

sobre un mapa fet de trossos de pell.

Japó ens clamava una mica d’estima,

llàgrimes sense ulls tenia per mantell.

 

Per via satèl·lit busco Fukushima

i m’envia un monstre sense cap cabell:

horrors en una costa retallada amb llima,

errors “made in USA” esculpits amb cisell.

 

Uns esperits tsunamis ronden l’oceà,

tremola la terra, s’aixequen onades

i rodolen les boles omplertes d’Urà.

 

Si els cirerers tornen a fer arracades…

Digueu-me quina mà, les abastarà,

quan siguin gemades?

 

Si els cirerers tornen a fer arracades

hi haurà un samurai que les collirà

i les noies joves riuran enjoiades.

 

 

 

 

 

 

Rosa Maria Pascual Sellent és veïna de Cardedeu. Ha treballat de mestra durant trenta anys i ara està jubilada, però és la responsable dels tallers d’escriptura com Tecamolsaires del Montseny i de presentacions i tertúlies literàries mensuals. Forma part del GEM, Grup d’Escriptors del Montseny, amb qui ha editat Montseny Màgic, Montseny Eròtic i Montseny amb un Somriure. És autora de llibres per a aprendre matemàtiques divertides com la col·lecció “Pensem i comptem”, també per aprendre a llegir i escriure amb les Lletres Amagades i Letras con disfraz il·lustrats per ella mateixa. De contes infantils En Jordi i el drac amb pintures d’Antònia Molero, i d’un àlbum il·lustrat per per Aurembiaix Abadal titulat En Jordi va pel Món i que va ser obra premiada en el CCCB. De les novel·les curtes com Tardor Roja; Un mar de boires, Premi Jalpí i Julià; de la col·lecció Bell-lloc i altres contes de mestres que conté El Racó dels desitjos que és una peça teatral representada en alguns a sales del Vallès i Barcelona. De les novel·les històriques inspirades en l’autobiografia: On vas, Irina?, editada en català, castellà Adónde vas, Irina? i anglès Where are you going, Irina? i finalista del Premi de Novel·la Històrica Gregal 2013. De La Mestra amb un somriure als llavis, premi memòria popular de La Roca Romà Planas i Miró. I del poemari Si Condicional editat durant la pandèmia i amb dibuixos de l’Aurembiaix Abadal.
Article anteriorTothom s’atreveix a protestar
Article següentFins que esclati la nostra primavera nacional