7.9 C
Barcelona
Dimarts, 21 Gener, 2020
Inici Relats

Relats

Bellesa singular que desprèn un aroma antic, a natura i vida, a pluja i vent, a tempestes i paisatges gelats. A sol de primavera, ara que la seva mirada s’ha aturat en els teus ulls. Soledats que s’acompanyen. Peces de puzles diferents que miraculosament encaixen. Principis de la física que no es poden obviar. Pells oposades que s’atreuen com si fossin imants. Llum...
Estimat any nou, Com cada any que treus el cap per encetar noves esperances, em poso a fer la llista dels bons propòsits. Però, aquest any, només en tinc un: VULL SER CABRA EN UN MAR DE NÚVOLS. Forta. Per aguantar les envestides que ens regala la vida.  Desafiant. Per mirar cara a cara les injustícies i buscar una solució. Decidida. Per desencallar els somnis adormits en...
Esglaons que s’amunteguen en un cercle interminable, que pugen i s’enfilen cap el meu cel particular. O potser el meu infern? Graons que no fa massa temps pujava de pressa i corrents, de dos en dos i de tres en tres.  Beneïda inconsciència que fas de motor. M’aturo. Prenc un descans. Em repenjo a la barana i miro avall. Voldria atrapar el temps...
Nens que amb pijama de franel·la o de seda viatgen tots sols...   Pugen muntanyes , travessen valls, camps i sembrats colgats de neu .   Hi ha ponts que els salven dels rius gelats , des d’on saluden ses majestats.   Al cel titil·len milers d’estels... Dringa que dringuen els cascavells: d’éssers fantàstics fills dels avets, de les platges daurades i dels deserts.   Al voltant dels pessebres d’arreu del món, els àngels canten als petitons: l’aroma de flor...
Crema el meu desig i les meves ganes d’ofegar-me dins la claror dels teus ulls.  Nadal que arribes carregat de nostàlgies, saps que ja no em fas por? Es convertiran en cendres volàtils i fosques entre els meus peus. Records d’un passat que no tornarà.  Embolico el meu oblit i el reciclo. I vora el foc m’escalfen les flames que encenen noves...
Hi passes per davant cada dia i cada dia te la mires. Té un encant especial, delicada i robusta, i una elegància que no és feta amb diners. I la mires. I t’agrada. I, com sempre, continues caminant. La porta blava. La porta que sempre està tancada. Avui t’hi has aturat i has acaronat la seva balda. Està rovellada i fixada amb...
M’agraden les persones que hi van de cara, les que no tenen por de dir el que pensen, les que es llancen a la vida sense xarxa. M’agraden les persones que riuen, amb motius i sense, amb la certesa que així s’obren nous camins. Les que són fidels a si mateixes, als seus principis, a les seves creences, a la...
M’estima, no m’estima Si t’allunya dels teus amics, si t’aïlla del teu entorn, si només vol que estiguis amb ell a tota hora... No t’estima. No és amor un sentiment que t’ofega. M’estima, no m’estima Si et controla el mòbil, si envaeix la teva intimitat, si et demana les contrasenyes amb l’excusa que ell et dona les seves perquè no té res...
Que aquest és el meu món i sé que no l’entens.  Que tu te’l mires i remires i el veus a l’inrevés. El trobes petit. Tu hi poses els límits. Per mi és tan enorme i té tantes possibilitats...  M’agrada perdre’m per camins que em porten a llocs desconeguts, a llocs inesperats. M’agrada sentir l’emoció de no saber que em podré trobar. El...

Voles?

Més endavant, ara no puc, no és el moment, potser l’any vinent... I les ales es rovellen en el sac dels desitjos posposats per aquest demà que, potser, mai més no arribarà. Somio. Somric. L'il·lusió del nou projecte em pressiona dins del pit. I és aquesta força la que avui aprofito per llençar-me al buit. I no he agafat les ales....
1,812FansM'agrada
7,244SeguidorsSegueix