12.1 C
Barcelona
Dilluns, 18 gener, 2021
Inici Relats

Relats

Gener

Per Miquel Martí i Pol Pel gener comença l’any i els onze mesos que falten fan que el fred no es senti tant. Els tres reis, majestuosos, passen per ciutats i viles i són sempre generosos. Amb la neu, si n’ha caigut, fem un ninot que ens contempla i té el nas molt punxegut. Però una ullada de sol el pot fondre de seguida i tots hem de portar dol. Cal anar...
02A través de la finestreta de l’automòbil mirem, embadalits, l’eternitat del paisatge; aquell que té la màgica capacitat de transportar-nos a un espai atemporal. Ens submergim en el món dels records que naveguen pel riu de la nostra vida. En Jaume Salat, assegut a la falda de la mare, dins del cotxe de línia, ho evoca en el seu exquisit...
Per Joana Raspall Campanetes de Nadal, lluïssor de guarnitures i un pessebre angelical fet per mans de criatures. Un avet al menjador, al portal o bé a la sala; un gran lot del bo i millor damunt del bufet s’instal·la. Mentre escumeja el xampany a les copes dringadisses, ens desitgem un bon any i unes festes ben felices.
Per Salvador Espriu Mira com vinc per la nit del meu poble, del món, sense cants ni ja somnis, ben buides les mans: et porto sols el meu gran crit. Infant que dorms, no l’has sentit? Desperta amb mi, guia’m la por de caminant, aquest dolor d’uns ulls de cec dintre la nit. https://youtu.be/IkFyzFoBb-I
Per Miquel Martí i Pol Potser Nadal és que tothom es digui a si mateix i en veu molt baixa el nom de cada cosa, mastegant els mots amb molta cura, per tal de percebre’n tot el sabor, tota la consistència. Potser és reposar els ulls en els objectes quotidians, per descobrir amb sorpresa que ni sabem com són de tant mirar-los. Potser és un sentiment, una tendresa que...
Amb la cal·ligrafia de lletra gran, d’una nena que està aprenent a viure, la Nati Parareda ens explica, amb la veu de la innocència, els records de la infantesa que l’han marcada. LLETRES Aquest relat ha sortit gràcies a la meva molt estimada amiga Meritxell. Ella, com és costum, sol escriure unes frases molt mesurades i boniques. L'altre dia, en una...
Si quan les roses ploren és quan més olor fan...   Hi ha un dia assenyalat amb forat per perdre la innocència. Aquell candor que gotejava dels estels i t’omplia de mel les nits més fosques... L’absència se t’ofereix punyent, com la veritat als menuts, l’instant que se’ls revela que els Reis ja no existeixen.     I baixes la mirada centrada al teu melic, sense deures ni havers, per més que la mà els busqui. Mentre...
Vull canviar-me de roba, i trobar la peça més adequada per afrontar aquest instant de vida. Però, en obrir les portes de l’armari i envair-me els arrenglerats records estampats, m’adono, que l’únic teixit capaç de dominar la vida és l’energia de l’univers. La Carme Cinca ens ho recorda en un dia de tardor. Un dia de tardor Un dia de tardor...

Enyor

Que no et puc enyorar, diu. Que no he compartit res amb tu perquè dins meu hi hagi aquest buit que ho omple tot. Però ell no sap que jo soc papallona, que cada matí vinc volant al teu jardí i que em quedo allà, quieta, observant-te des d’una flor qualsevol. Que et veig quan prens el cafè sol, curt,...
Cadascú té el seu temps. No hem de pretendre ser eterns. Tal vegada, el fet d'ajupir-nos per llaurar la terra ens posa al nostre lloc. Un escrit fet per pensar de la Consol Méndez. ALBERGINIERA Fora de temps Avui he anat a remenar la terra per adobar-la i sembrar la llavor nova. He collit els últims fruits de l’estiu:  albergínies, pebrots, mongetes, algun tomàquet i un enciam.   Clavo...
1,819FansM'agrada
7,087SeguidorsSegueix