26.3 C
Barcelona
Dimecres, 12 Agost, 2020
Inici Relats

Relats

-Oh! Quin virus que fa! On vas pel món sense guants ni mascareta? –Faig cua per poder canviar un sol dia dels d’abans per 19 mesos de còvid! –Diuen que la borrasca que al setembre arribarà ni un roure l’aguantarà! –De pets, rots i esternuts jo ja n’he vistos passar, al·leluia al que vindrà! –És que no n’hi haurà pas prou ni amb els mocadors, ni amb els llençols ni amb les estovalles, de les...
Així és com tornava cap a casa, amb un pessigolleig als baixos un poc frustrant. De totes maneres, la qüestió en aquests casos és que en haver caigut ben avall ja tot t’és igual, comences a deixar de fer càlculs i a analitzar les conseqüències de les teves accions. Tens molts menys problemes per fer el mec i per...
Als mestres Salvador i Pere, que ens sabran perdonar... Maite Soriano 14 de juny de 2020 Oh, que brau em sento amb la meva reutilitzable, protectora, tan glamurosa mascareta, i com em fotria de desprendre’m, confinament enllà, on diuen que la gent és rebel i ingènua, insolidària, despreocupada, irreverent, ximpleta i beneita! Aleshores, arreu on anés, el proïsme en faria escarni mofant-se’n, com qui vol cridar l’atenció: “ja no saben ni...
La ciutat està malalta. I, els seus lletraferits habitants, com l'Aleix Vilaseca, escriuen poemes des de l'ànima amb la intenció de guarir-la. Mentre escric La cal·ligrafia avança plana amb el ritme agut de l'electrocardiograma. L'electrocardiograma que narra eloqüentment els batecs del cor. Un cor sense treva, esbombant vida per cada racó del cos. Un cos que és acció i diàleg dins la deriva discreta per la ciutat. La ciutat...
En aquests dies de confinament, rememorem tots la nostra història. I, la Sílvia López ha volgut compartir un bocí de la seva amb el taller d'escriptura Molsa. El records de tendresa heretats de la besàvia. Quan em demanen que parli d'una fotografia que representi la tendresa, la primera que em ve al cap i no aconsegueixo esborrar és la de...
(Li he demanat el títol al Red Pèrill) Si vens, agafa'm la tristesa i fes-ne una pilota. Jugarem a xutar-la tan fort com sapiguem. Si vens, arrenca'm la tristesa i fes-ne tres boletes. Serem malabaristes d'aquesta circumstància. Si vens, replega'm la tristesa i fes-ne un avionet. La farem marejar com m'ha marejat ella. Si vens, estripa'm la tristesa i fes-ne paperets. Després serà el confeti que cau...
Els grans de la Tec-Ca i la Molsa estem preparant l'arribada dels nets a casa amb contes tradicionals transformats per les experiències viscudes durant la nostra infància, en aquest cas el de EPAMINONDAS I LA SEVA PADRINA de  Sara Cone Bryant... a veure a quines conclusions arribeu amb aquest de la Nati Parareda. Era el dia 25 de desembre. En...
Aquesta és una història sorprenent. Resulta que cada any pels voltants de Sant Jordi participo en uns festivals de literatura creativa al Institut Reguissol del poble on vaig néixer, Santa Maria de Palautordera. Amb la professora Anna Mª Ribas de 4t ESO, muntem alguna activitat on hi participen els alumnes i francament a mi m’encanta la il·lusió i ganes...
Relat de la Rosa Lozano del grup MOLSA.   La Isabel porta el fillet de dos mesos als braços. En Gabriel ha llegit la paraula “Bienvenidos” impresa a l’estora vuit o deu vegades abans que ella obrís la porta. Mira el nadó i després la mare, un glop de saliva amarga abans de transmetre el missatge que Déu li ha encomanat:...
Aquesta història que ens explica la Inés Fernández puc garantir que sí que és veritat que les orenetes tenen memòria. Quan me la va enviar, em va fer pensar que si la tal Rosa Maria vivia a Navarcles, tan a prop de Talamanca, i era una persona gran, podia haver estat alumna de la meva mare. També ella, una...
1,822FansM'agrada
7,150SeguidorsSegueix