19.2 C
Barcelona
Dijous, 29 octubre, 2020
Inici Relats

Relats

El vint-i-cinc de desembre, fum, fum, fum!                         ha nascut un minyonet                         ros i blanquet, ros i blanquet,                         fill de la Verge Maria,                     n’és nat en una establia, fum, fum, fum!                             (popular nadalenca) Aquell onze de...
Per Quim Boldú Recordo encara com eren les tardes quan s’acabava l’escola i la meva mare venia a recollir-me. Sempre hem estat afectuosos tant ella com jo, a diferència del meu pare i la meva germana, de manera que resultava senzill entendre’ns. Ens alegràvem de veure’ns l’un a l’altre quan el dia acabava i era l’hora de tornar a casa....
Per: Quim Boldú Milà no és lletja, ja ho deia Salvador Sostres al 2006 i sempre ha estat així encara que vosaltres amb els vostres viatges de basar xinès no ho entengueu. Milà no és un monument que es visita, ni tampoc cap museu on aneu per satisfer uns interessos que no teniu, més enllà d’Instagram. Milà és la carícia...
Nascuda en una terra que m’agrada i l’estimo sense saber el perquè... Eternament clavada, a les esquerpes roques, malgrat el foraster salvatge... Pintada al meu paisatge les fulles no em tremolen: Via fora! Fes-ne via! Vent potent!
Veles e vents han mos desigs complir faent camins dubtosos per la mar. Mestre i ponent contra d’ells veig armar: xaloc, llevant los deuen subvenir ab llurs amics lo grec e lo migjorn, fent humils precs al vent tramuntanal que en son bufar los sia parcial e que tots cinc complesquen mon retorn. Bullirà·l mar com la cassola en forn, mudant color e l’estat natural, e mostrarà voler tota...
En estiu tot cuc viu. El cuc gran i el xiquiu. El cuc bo i el nociu. El cuc trist i el que riu. Qui ho diu? Qui açò escriu. Que en estiu tot cuc viu.
-Oh! Quin virus que fa! On vas pel món sense guants ni mascareta? –Faig cua per poder canviar un sol dia dels d’abans per 19 mesos de còvid! –Diuen que la borrasca que al setembre arribarà ni un roure l’aguantarà! –De pets, rots i esternuts jo ja n’he vistos passar, al·leluia al que vindrà! –És que no n’hi haurà pas prou ni amb els mocadors, ni amb els llençols ni amb les estovalles, de les...
Així és com tornava cap a casa, amb un pessigolleig als baixos un poc frustrant. De totes maneres, la qüestió en aquests casos és que en haver caigut ben avall ja tot t’és igual, comences a deixar de fer càlculs i a analitzar les conseqüències de les teves accions. Tens molts menys problemes per fer el mec i per...
Als mestres Salvador i Pere, que ens sabran perdonar... Maite Soriano 14 de juny de 2020 Oh, que brau em sento amb la meva reutilitzable, protectora, tan glamurosa mascareta, i com em fotria de desprendre’m, confinament enllà, on diuen que la gent és rebel i ingènua, insolidària, despreocupada, irreverent, ximpleta i beneita! Aleshores, arreu on anés, el proïsme en faria escarni mofant-se’n, com qui vol cridar l’atenció: “ja no saben ni...
La ciutat està malalta. I, els seus lletraferits habitants, com l'Aleix Vilaseca, escriuen poemes des de l'ànima amb la intenció de guarir-la. Mentre escric La cal·ligrafia avança plana amb el ritme agut de l'electrocardiograma. L'electrocardiograma que narra eloqüentment els batecs del cor. Un cor sense treva, esbombant vida per cada racó del cos. Un cos que és acció i diàleg dins la deriva discreta per la ciutat. La ciutat...
1,819FansM'agrada
7,113SeguidorsSegueix