8.7 C
Barcelona
Dissabte, 27 novembre, 2021
Inici Relats

Relats

El dimarts passat vàrem assistir a la presentació de la novel·la El ball de Tenes d’en Xavier Agustí Viaplana. L’autor va anar escoltant diferents sinopsis dels tallers Tecamolsaires i contestant preguntes que se li feien com les que us deixo de la Maria Navarrete: Xavier, m’encanta que hagis creat aquest relat per a recuperar un indret màgic, com a Sant...
Les fonts d’inspiració són infinites. Aleshores, perquè no escollir les cartes del Tarot i fer-ne pensaments que vaguin per l’aire. En Josep Manuel a través dels seus haikus emprèn el vol i plana per l’aire amb l’escrutadora mirada d’una àliga. HAIKUS del TAROT  0   El Boix No rumia molt, deixa enrere riscos. Pren la decisió.   I   El Mag   Amb la flor al trau engany i veritat. És aquí el...
Cadena perpètua            Quan el veia estirat a la vorera pensava que havia saltat la tanca, de no massa alçada, que feia de porta... i esperava pacient, que els seus amos l’obrissin, per tornar a entrar. Però, un dia, la porta estava oberta, i ell seguia estirat a la vorera.   No sé quin instint em porta sempre per la mateixa ruta,...
Per què esperem al darrer moment per arreglar les coses? No, podríem fer-les de la manera correcte si sabem que el temps és el bé més preuat? Tal vegada, necessitem creure que la mort està massa lluny i no ens cal pensar-hi, encara. O, és la por a afrontar la nostra fragilitat la que ens fa deixar-ho per més...
Què seria de nosaltres? Si tot fos serietat. Si ens neguéssim a jugar amb les paraules que donen música a la nostra existència, per poder treure-li ferro a les nostres angoixes quotidianes. Amb humor, però no absent d’enyorança, ens canta la “Laura Seguranyes” aquestes paraules inspirades amb una coneguda cançó del Manolo Escobar. La biblio La biblio me la cerraron dicen que...
Amb tendresa, es pot creure el que es vulgui i fugir d’allò establert per omplir de valors eterns o mutables la terra. Així, ens ho fa saber aquest preciós poema curull de raonats sentiments. Credo in Deum Patrem omnipotentem, creatorem caeli et terrae, Vitam aeternam.   Crec en la Llum de les espelmes que s’encenen amb fe.   Crec que hi ha Mentides que revifen l’alè i, també, Veritats que t’ennueguen.   Crec...

Gener

Per Miquel Martí i Pol Pel gener comença l’any i els onze mesos que falten fan que el fred no es senti tant. Els tres reis, majestuosos, passen per ciutats i viles i són sempre generosos. Amb la neu, si n’ha caigut, fem un ninot que ens contempla i té el nas molt punxegut. Però una ullada de sol el pot fondre de seguida i tots hem de portar dol. Cal anar...
02A través de la finestreta de l’automòbil mirem, embadalits, l’eternitat del paisatge; aquell que té la màgica capacitat de transportar-nos a un espai atemporal. Ens submergim en el món dels records que naveguen pel riu de la nostra vida. En Jaume Salat, assegut a la falda de la mare, dins del cotxe de línia, ho evoca en el seu exquisit...
Per Joana Raspall Campanetes de Nadal, lluïssor de guarnitures i un pessebre angelical fet per mans de criatures. Un avet al menjador, al portal o bé a la sala; un gran lot del bo i millor damunt del bufet s’instal·la. Mentre escumeja el xampany a les copes dringadisses, ens desitgem un bon any i unes festes ben felices.
Per Salvador Espriu Mira com vinc per la nit del meu poble, del món, sense cants ni ja somnis, ben buides les mans: et porto sols el meu gran crit. Infant que dorms, no l’has sentit? Desperta amb mi, guia’m la por de caminant, aquest dolor d’uns ulls de cec dintre la nit. https://youtu.be/IkFyzFoBb-I
1,819FansM'agrada
7,087SeguidorsSegueix