24.3 C
Barcelona
Dissabte, 2 juliol, 2022
Inici Relats Pàgina 2

Relats

Per Miquel Martí i Pol Potser Nadal és que tothom es digui a si mateix i en veu molt baixa el nom de cada cosa, mastegant els mots amb molta cura, per tal de percebre’n tot el sabor, tota la consistència. Potser és reposar els ulls en els objectes quotidians, per descobrir amb sorpresa que ni sabem com són de tant mirar-los. Potser és un sentiment, una tendresa que...
Amb la cal·ligrafia de lletra gran, d’una nena que està aprenent a viure, la Nati Parareda ens explica, amb la veu de la innocència, els records de la infantesa que l’han marcada. LLETRES Aquest relat ha sortit gràcies a la meva molt estimada amiga Meritxell. Ella, com és costum, sol escriure unes frases molt mesurades i boniques. L'altre dia, en una...
Si quan les roses ploren és quan més olor fan...   Hi ha un dia assenyalat amb forat per perdre la innocència. Aquell candor que gotejava dels estels i t’omplia de mel les nits més fosques... L’absència se t’ofereix punyent, com la veritat als menuts, l’instant que se’ls revela que els Reis ja no existeixen.     I baixes la mirada centrada al teu melic, sense deures ni havers, per més que la mà els busqui. Mentre...
Vull canviar-me de roba, i trobar la peça més adequada per afrontar aquest instant de vida. Però, en obrir les portes de l’armari i envair-me els arrenglerats records estampats, m’adono, que l’únic teixit capaç de dominar la vida és l’energia de l’univers. La Carme Cinca ens ho recorda en un dia de tardor. Un dia de tardor Un dia de tardor...

Enyor

Que no et puc enyorar, diu. Que no he compartit res amb tu perquè dins meu hi hagi aquest buit que ho omple tot. Però ell no sap que jo soc papallona, que cada matí vinc volant al teu jardí i que em quedo allà, quieta, observant-te des d’una flor qualsevol. Que et veig quan prens el cafè sol, curt,...
Cadascú té el seu temps. No hem de pretendre ser eterns. Tal vegada, el fet d'ajupir-nos per llaurar la terra ens posa al nostre lloc. Un escrit fet per pensar de la Consol Méndez. ALBERGINIERA Fora de temps Avui he anat a remenar la terra per adobar-la i sembrar la llavor nova. He collit els últims fruits de l’estiu:  albergínies, pebrots, mongetes, algun tomàquet i un enciam.   Clavo...
Una vegada en un país de faula hi havia un rei molt mal aconsellat. Enlloc de sospesar cada paraula sovint clavava més d'un disbarat.   Que els seus ministres fossin cecs de mena i fessin els problemes molt més greus, que al poble s'hi giressin tots d'esquena amb l'arrogància de pretesos déus,   no l'enutjava pas a aquell monarca perquè també pensava com molts d'ells. A aquesta colla de cretins de...
El vint-i-cinc de desembre, fum, fum, fum!                         ha nascut un minyonet                         ros i blanquet, ros i blanquet,                         fill de la Verge Maria,                     n’és nat en una establia, fum, fum, fum!                             (popular nadalenca) Aquell onze de...
Per Quim Boldú Recordo encara com eren les tardes quan s’acabava l’escola i la meva mare venia a recollir-me. Sempre hem estat afectuosos tant ella com jo, a diferència del meu pare i la meva germana, de manera que resultava senzill entendre’ns. Ens alegràvem de veure’ns l’un a l’altre quan el dia acabava i era l’hora de tornar a casa....
Per: Quim Boldú Milà no és lletja, ja ho deia Salvador Sostres al 2006 i sempre ha estat així encara que vosaltres amb els vostres viatges de basar xinès no ho entengueu. Milà no és un monument que es visita, ni tampoc cap museu on aneu per satisfer uns interessos que no teniu, més enllà d’Instagram. Milà és la carícia...
1,819FansM'agrada
7,087SeguidorsSegueix