Què seria de nosaltres? Si tot fos serietat. Si ens neguéssim a jugar amb les paraules que donen música a la nostra existència, per poder treure-li ferro a les nostres angoixes quotidianes. Amb humor, però no absent d’enyorança, ens canta la “Laura Seguranyes” aquestes paraules inspirades amb una coneguda cançó del Manolo Escobar.

La biblio

La biblio me la cerraron
dicen que un virus había
la biblio me la cerraron
ay  ¡Me duele el alma mía!

¿Cuándo abrirán la biblio?
¿Cuándo abrirán la biblio?
¿Cuándo abrirán la biblio?
¿Cuándo abrirán la biblio?

Me dicen que no me prestan
si no uso la mascarilla
y que no pase la puerta
si no tengo Cita Previa

¿Cuándo abrirán la biblio?
¿Cuándo abrirán la biblio?
¿Cuándo abrirán la biblio?
¿Cuándo abrirán la biblio?

Sí la vuelven a abrir
me vuelvo loca
de cabeza que voy
a leer a Lorca.

Si la vuelven a abrir
me vuelvo loca
y me pido “prestao”
al Jordi Coca.

Me dicen que va “pa” largo
yo les pido clemencia
me dicen que va “pa” largo
ya no tengo más paciència.

¡Quiero ir a la biblio!
¡Quiero ir a la Biblio!
¡Quiero ir a la biblio!
¡Quiero ir a la biblio!

En la biblio aprendí
de “to” un poco
que un libro es un motor
que va a la lun

Al Google pregunté
y él no sabía
“To” lo que yo encontré
en ca(da) estantería!

Laura Seguranyes

Rosa Maria Pascual Sellent és veïna de Cardedeu. Ha treballat de mestra durant trenta anys i ara està jubilada, però és la responsable dels tallers d’escriptura com Tecamolsaires del Montseny i de presentacions i tertúlies literàries mensuals. Forma part del GEM, Grup d’Escriptors del Montseny, amb qui ha editat Montseny Màgic, Montseny Eròtic i Montseny amb un Somriure. És autora de llibres per a aprendre matemàtiques divertides com la col·lecció “Pensem i comptem”, també per aprendre a llegir i escriure amb les Lletres Amagades i Letras con disfraz il·lustrats per ella mateixa. De contes infantils En Jordi i el drac amb pintures d’Antònia Molero, i d’un àlbum il·lustrat per per Aurembiaix Abadal titulat En Jordi va pel Món i que va ser obra premiada en el CCCB. De les novel·les curtes com Tardor Roja; Un mar de boires, Premi Jalpí i Julià; de la col·lecció Bell-lloc i altres contes de mestres que conté El Racó dels desitjos que és una peça teatral representada en alguns a sales del Vallès i Barcelona. De les novel·les històriques inspirades en l’autobiografia: On vas, Irina?, editada en català, castellà Adónde vas, Irina? i anglès Where are you going, Irina? i finalista del Premi de Novel·la Històrica Gregal 2013. De La Mestra amb un somriure als llavis, premi memòria popular de La Roca Romà Planas i Miró. I del poemari Si Condicional editat durant la pandèmia i amb dibuixos de l’Aurembiaix Abadal.
Article anteriorCredo
Article següentPer què a Catalunya li interessa assolir la Iniciativa Ciutadana Europea “RegionsNacionals.eu”