Ara que sé que mai no tindré cap secret per al vent corro a obrir la finestra. Hi ha una nina de parpelles de bronze, mans de sucre sobre la teulada. De nit, els meus ulls com un llevant, com un ocell; enlaire.
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis. Si continua navegant , considerem que accepta el seu ús. Més informació a la Política de cookiesD'acord