Quan ja semblava que la pandèmia es retirava fins a nivells dominables torna a picar fort. La xifra d’infeccions diàries que aquí a Alemanya durant unes setmanes havia estat entre les 2.000 i les 8.000, ha pujat altra vegada i està arribant perillosament a les 20.000. Les principals causes són la gent no vacunada (és clar) i, en menor grau, les infeccions de gent gran ja vacunada (ni que els seus efectes siguin per regla general lleu).
El fet és, però, que el rebrot no és igual a tot arreu del país. Hi ha regions on les xifres segueixen sent relativament baixes i altres on s’han disparat alarmantment. El factor d’incidència (xifra d’infeccions per 100.000 habitants en una setmana) que per tot el país ha arribat quan escric això a 99, hi ha contrades on és per sota de 30, mentre que, com a cas extrem, en una del sud de Baviera ha arribat a 450. I la xifra total de morts per la Covid a Alemanya ja arriba als 94.800 quan escric aquest article.
El fet que considero digne de remarcar és que, malgrat aquest fort rebrot, el ministeri federal de sanitat, ha anunciat que l’estat d’alarma epidemiològica que caduca a finals de novembre no serà renovat.
Aquest estat d’alarma, permetia al govern federal d’adoptar mesures generals urgents sense haver de sotmetre la seva decisió al Parlament. Però ara donat l’alt grau de gent vacunada (ni que hi hagi qui ho considera encara insuficient) i les grans diferències d’infecció entre els territoris, es traspassarà als governs dels estats federals l’atribució de dictar les mesures que creguin necessàries dins del seu àmbit, amb l’aprovació dels Parlaments dels estats afectats. Així es vol evitar que allà on sigui possible tota la gent vacunada o guarida no hi hagi de sofrir les mateixes limitacions que als territoris problemàtics, que generalment coincideixen amb aquells on hi ha més gent que es nega a vacunar-se.
No cal ser gaire llest per comprendre que per exemple a Bremen amb una xifra de vacunats que arriba gairebé al 80% la incidència estigui molt per sota de Saxònia on només s’ha vacunat un 53% (i on el moviment antivacuna té més seguidors).
Encara hi ha detalls a concretar perquè no sigui un campi qui pugui, però aquesta decisió contrasta tant amb l'”ordeno y mando” del govern espanyol, revocant decisions urgents de les autonomies i desautoritzant-les que és un detall més que demostra la diferència entre una democràcia de debò i una d’aparent i entre un règim federal de debò i un de postís.
Ningú no sap com es desenvoluparà la pandèmia aquest hivern. Però aquestes mesures crec que donen a Alemanya una flexibilitat de reacció molt més gran que les que permet el govern espanyol amb la seva constant por de cedir massa poder a les autonomies. Ja veurem quina serà la situació quan vingui la primavera, però m’estranyaria molt que fins llavors Espanya faci més bon paper que Alemanya.
I fins i tot si un recrudiment dels índex de la pandèmia, portés a allargar l’estat d’alarma, el sol fet d’haver pogut considerar com una possibilitat normal delegar l’adopció de mesures en els estats federals, seguiria sent una diferència fonamental entre un règim que va trencar tots els lligams amb un passat criminal i un altre en el que aquests lligams segueixen tan vius com sempre.
