Què passaria si no donessis la teva opinió, si no fessis una story amb cada cosa que no hi estàs d’acord o un tuit o una publicació o un threads o un…
Crec que no ho has pensat, però ni tu ni les tantíssimes persones que tenen xarxes socials, que els hi és igual dir-ne la seva i si és més grossa que l’anterior encara millor.
Ara perquè som molt modernets i a tot li diem mooving, haters, mil i una paraules en anglès que fa que el que vulguis dir sigui més “cool“. Però de tota la vida bé se sap que la raó absoluta no existeix així que a tu, estimat lector et donaré un consell que podràs aplicar sempre que vulguis.
A tu, que tant t’agrada fer retweet, que t’agrada comentar els posts del nacional en blau tot i saber que només busquen la polèmica, a tu que t’enfades quan no t’agrada el que llegeixes, que et fas una foto quan plores només per cridar l’atenció, no cal que escriguis més ni li donis la tabarra a tots els teus seguidors, guarda el telèfon aixeca la mirada i respira. No ens importa el que pensis.
Carinyo: ningú necessita saber si no t’agrada que Amaia Montero se separi del seu grup musical, ni tampoc si t’agrada l’orquestra que actuarà per la Festa Major del teu barri, que amb prou feines ha pogut portar a algú.
De debò, i amb tot l’amor del món, abans de penjar i publicar res, abans de donar una opinió que absolutament a 0 unitats de persones li importen, calla i fes scroll a la pantalla. De debò. Tant tu, com la gent que rep el teu comentari tan feridor, ho agrairan. I, sobretot, la teva salut mental.
