L’any 2015, l’Organització de les Nacions Unides (ONU), va aprovar els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) a assolir de cara al 2030. L’entrada en vigor va ser l’any següent a la seva aprovació, al 2016.

Per primera vegada a la història a nivell mundial, es posaven sobre l’agenda política la necessitat de treballar conjuntament amb tots els governs del món per posar fi a la pobresa, reduir la desigualtat, lluitar contra el canvi climàtic i treballar conjuntament amb totes les persones del món perquè ningú es quedi al darrera.

A nivell de context, l’any 2015 es vivien tres crisis a la vegada. En primer lloc, les conseqüències de la crisi econòmica de 2008 i totes les retallades que van venir a posteriori. En segon lloc, la crisi del canvi climàtic. Cada vegada més estudis demostraven que la contaminació era, és i serà dolenta per les persones i pel propi planeta i cal fer polítiques públiques que lluitin vers el canvi climàtic. En tercer lloc, la crisi del canvi a favor de les noves tecnologies. La connexió a internet neix al segle XX i es comença a expandir per tot el món, cada vegada les noves tecnologies estan més integrades en el dia a dia de les persones. Aquestes tres crisis planetàries porten la necessitat de donar una resposta conjunta per a tots els països.

Tot i la necessitat que es tenia a tots els estats de fer una resposta global, la realitat és que es va decidir que els ODS no fossin jurídicament vinculants. A la pràctica, això vol dir que s’espera que els governs apliquin els 17 objectius, però en cas que no s’apliquin tampoc passaria res legalment. Tot i això, cada vegada més administracions públiques se’n fan ressò de l’existència dels ODS a través de les seves polítiques públiques.

I quins son aquests 17 Objectius?

  • Objectiu 1: Fi de la pobresa.
  • Objectiu 2: Gana zero.
  • Objectiu 3: Salut i Benestar.
  • Objectiu 4: Educació de qualitat.
  • Objectiu 5: Igualtat de gènere.
  • Objectiu 6: Aigua neta i sanejament.
  • Objectiu 7: Energia Assequible i no contaminant.
  • Objectiu 8: Treball decent i creixement econòmic.
  • Objectiu 9: Indústria, innovació i infraestructures.
  • Objectiu 10: Reducció de les desigualtats.
  • Objectiu 11: Ciutats i comunitats sostenibles.
  • Objectiu 12: Producció i Consum Responsables.
  • Objectiu 13: Acció pel Clima.
  • Objectiu 14: Vida Submarina.
  • Objectiu 15: Vida d’Ecosistemes Terrestres.
  • Objectiu 16: Pau, Justícia i Institucions Sòlides.
  • Objectiu 17: Aliança per aconseguir els ODS.

Aquests 17 objectius esmentats anteriorment, han suposat una oportunitat i un avenç per la globalització. Cada vegada més els problemes són complexos i cal abordar-los des de més d’una perspectiva i a escala planetària. La temperatura anormal en les determinades estacions de l’any és un exemple de la necessitat de resposta col·lectiva. A tots i totes ens afecta de manera directa i indirectament, inclús als animals i les plantes.

Que els ODS no siguin jurídicament vinculants, no ajuda que els governs de les diferents escales administratives s’ho agafin com a una prioritat. Si realment es vol posar fi a la pobresa, reduir la desigualtat, lluitar contra el canvi climàtic i treballar conjuntament amb totes les persones del món perquè ningú es quedi al darrera, la pròxima agenda col·lectiva ha de ser legalment vinculant.