Segurament molta gent no ha parat atenció a la diferència entre alimentar-se i nodrir-se. Alimentar-se fa referència a ingerir aliments i calories suficients; nodrir-se, en canvi, implica obtenir els nutrients essencials que el cos necessita per funcionar correctament.
A les societats dels països considerats rics, la proporció de persones que viuen amb inseguretat alimentària és relativament baixa, al voltant d’un 10%. Aquesta xifra és clarament inferior a la d’altres regions del món. La inseguretat alimentària implica haver de reduir la quantitat d’aliments per manca de diners, substituir aliments saludables per d’altres de més barats i menys nutritius, saltar-se àpats o no poder comprar aliments frescos de manera regular.
Si ens fixem només en la població que no pateix inseguretat alimentària, podríem pensar que la majoria s’alimenta adequadament. Tanmateix, això no significa que la població es nodreixi bé. De fet, cada cop és més habitual trobar dietes riques en calories però pobres en nutrients.
L’evolució del sistema alimentari ha fet que disminueixi el nombre de persones que passen fam o que no arriben a cobrir les necessitats calòriques mínimes. No obstant això, entre les persones que ingereixen prou calories ha augmentat la proporció de les que presenten deficiències nutricionals. És a dir, es menja més, però el cos es nodreix pitjor.
Aquest fenomen es coneix com a malnutrició per excés: una situació en què l’aportació calòrica és elevada, però la qualitat nutricional de la dieta és insuficient. No es tracta de manca de menjar, sinó de manca de nutrients essencials, una forma de malnutrició cada vegada més prevalent en societats amb abundància alimentària.
Un dels mecanismes clau és el desplaçament nutricional: quan els aliments ultraprocessats ocupen més espai a la dieta, es redueix el consum d’aliments rics en fibra, vitamines, minerals i greixos saludables. Així, tot i que l’aportació energètica sigui suficient o excessiva, la dieta esdevé progressivament més pobra des del punt de vista nutricional.
El sistema alimentari actual facilita dietes amb alta densitat energètica però baixa densitat nutricional: moltes calories per gram d’aliment, però pocs micronutrients i poca fibra dietètica. Entre les mancances més habituals —tot i que no les úniques— destaquen la fibra, la vitamina D, el ferro, el iode, el calci, els àcids grassos omega-3 i els folats.
Aquest fenomen no s’explica únicament per la manca de recursos econòmics, tot i que hi influeix. Entre les causes principals hi ha el predomini dels aliments ultraprocessats, el refinament excessiu dels aliments, el menor consum d’aliments frescos, els canvis en els hàbits de vida, el preu i l’accessibilitat, així com l’adopció de dietes de moda o excessivament restrictives.
El problema no és el consum esporàdic d’un aliment concret, sinó el patró dietètic global. Quan els aliments ultraprocessats passen a constituir una part central i habitual de la dieta, desplacen els aliments frescos i mínimament processats, i amb ells, els nutrients clau per a la salut.
En aquest sentit, estudis de seguiment a llarg termini mostren que no són els nutrients aïllats els que determinen un envelliment saludable, sinó la constància en patrons dietètics basats en aliments reals, variats i poc processats al llarg dels anys.
Diversos estudis confirmen que tant el consum elevat d’aliments ultraprocessats com la manca de micronutrients tenen un impacte directe sobre la salut i l’esperança de vida.
Els aliments ultraprocessats constitueixen un problema greu que afecta la població des de les primeres etapes de la vida. Un estudi publicat a JAMA Network Open (1) mostra que els nens petits que consumeixen més aliments ultraprocessats tenen un risc més elevat de problemes emocionals i de conducta, com ansietat, por, agressivitat o hiperactivitat.
Aquesta recerca, basada en dades d’uns 2.100 nens canadencs, va analitzar la relació entre la dieta a tres anys i el benestar emocional i conductual al cap de cinc anys. Els resultats indiquen que cada augment del 10% de les calories procedents d’aliments ultraprocessats s’associa amb puntuacions més altes de problemes emocionals i de comportament.
Els aliments ultraprocessats —com la brioixeria envasada, els cereals ensucrats, els embotits o els plats preparats— contenen habitualment greixos saturats, sucres, sodi i additius, elements que poden afectar el cervell en desenvolupament dels infants. Per exemple, els greixos saturats s’associen amb inflamació cerebral, l’excés de sodi amb un augment de l’estrès i els sucres amb alteracions emocionals.
Els investigadors assenyalen que substituir només un 10% de les calories provinents d’aliments ultraprocessats per aliments mínimament processats —com fruita, verdura o cereals integrals— podria millorar el desenvolupament emocional i conductual dels infants. La conclusió és clara: petits canvis en la dieta durant la primera infància poden tenir un impacte positiu rellevant.
En adults, les evidències també són preocupants. Un estudi publicat a The British Journal of Nutrition (2) mostra que un consum elevat d’aliments ultraprocessats s’associa amb pitjor salut òssia. Les persones que en mengen més presenten menor densitat mineral òssia i un risc més alt de fractura de maluc. Concretament, per cada increment de 3,7 racions diàries, el risc de fractura de maluc augmenta prop d’un 11%. Aquest estudi, basat en dades de gairebé 164.000 participants del UK Biobank seguits durant més de dotze anys, indica que aliments com pizzes congelades, cereals ensucrats, refrescos o plats preparats poden contribuir a ossos més fràgils. L’efecte és especialment marcat en adults menors de seixanta-cinc anys i en persones amb baix índex de massa corporal, un factor de risc ja conegut per a la salut òssia.
En alguns països occidentals, els aliments ultraprocessats representen aproximadament el 55% de les calories consumides. Aquests productes aporten greixos saturats, sucres afegits, midons refinats i nombrosos additius. Una nutrició inadequada derivada d’aquests productes pot comprometre greument la salut dels ossos.
En conjunt, aquestes dades reforcen la idea que una dieta basada en aliments poc o mínimament processats és clau per mantenir una bona salut òssia, especialment en col·lectius vulnerables. La dieta no només té efectes immediats, sinó acumulatius: el que es menja durant l’edat adulta i la mitjana edat condiciona de manera decisiva com s’arriba a la vellesa, tant en salut física com mental.
La recerca més recent apunta que la qualitat de la dieta no només influeix en el risc de desenvolupar malalties, sinó també en la capacitat funcional al llarg de la vida. És a dir, no només en el risc d’emmalaltir, sinó en la capacitat de mantenir una bona funció física, cognitiva i mental amb el pas dels anys. Estudis longitudinals mostren que una alimentació rica en aliments poc o mínimament processats s’associa amb un envelliment més saludable, mentre que un consum elevat d’aliments ultraprocessats es relaciona amb una pèrdua més precoç d’autonomia, força física i funció cognitiva.
L’augment del consum d’aliments ultraprocessats s’ha relacionat de manera consistent amb malalties cardiometabòliques, diabetis tipus 2, obesitat, depressió i fins i tot amb un risc més gran de demència. Tot i que el 68% dels consumidors intenten evitar-los, un 70% reconeixen que tenen dificultats per identificar-los, fet que explica la creixent demanda d’un etiquetatge més clar i fiable.
A més, la recerca mostra que un consum elevat d’aliments ultraprocessats no només s’associa amb més malalties, sinó també amb menors probabilitats d’envellir amb bona salut global, fins i tot en absència de patologies greus. Això reforça la idea que els ultraprocessats afecten la qualitat de vida, no només la longevitat.
Paral·lelament, un estudi publicat a Nature Medicine (3) suggereix que prendre una dosi diària de multivitamines pot alentir lleument l’envelliment biològic en adults grans. En un assaig de dos anys amb 958 participants d’uns setanta anys de mitjana, els qui prenien multivitamines van mostrar una reducció dels marcadors epigenètics d’envelliment equivalent a uns quatre mesos menys d’envelliment biològic en comparació amb el placebo.
L’efecte va ser més evident en persones que presentaven envelliment biològic accelerat a l’inici de l’estudi. Tot i que l’impacte és modest, la coherència dels resultats entre diferents indicadors reforça la seva credibilitat.
L’estudi no permet identificar quines vitamines o minerals concrets són els responsables de l’efecte. Tanmateix, des del punt de vista biològic, es considera plausible que la correcció global de dèficits nutricionals, especialment de vitamines del grup B (com la B12 i els folats), pugui contribuir a normalitzar patrons de metilació associats a l’envelliment accelerat. En qualsevol cas, l’efecte és molt més modest que el de l’estil de vida (dieta, activitat física, son), però és real i mesurable.
Cal remarcar que aquests resultats no substitueixen una alimentació adequada. Les multivitamines poden ajudar a corregir dèficits subclínics, especialment en persones grans, però no compensen una dieta pobra en aliments frescos. L’efecte observat és modest i molt inferior al que s’assoleix amb una alimentació de qualitat i un estil de vida saludable.
En aquest context, millorar la nutrició de la població no pot recaure únicament en la responsabilitat individual. Cal repensar el sistema alimentari, l’entorn en què es prenen les decisions, l’educació nutricional i la regulació dels aliments ultraprocessats, especialment quan afecten infants i col·lectius vulnerables. Nodrir bé una societat és una qüestió de salut pública, no només de voluntat personal.
- Kavanagh, M. E., Chen, Z. H., Tamana, S. K., Moraes, T. J., Simons, E., Turvey, S. E., Subbarao, P., Mandhane, P. J., & Miliku, K. (2026). Ultraprocessed food consumption and behavioral outcomes in Canadian children. JAMA Network Open, 9(3), e260434. https://doi.org/10.1001/jamanetworkopen.2026.0434
- Hu, H., Huang, H., Cai, L., Qi, L., & Zhou, T. (2026). Associations of ultra-processed food intake with bone mineral density and fractures in the UK Biobank. British Journal of Nutrition. Advance online publication. https://doi.org/10.1017/S0007114526106710
- Li, S., Hamaya, R., Zhu, H., et al. (2026). Effects of daily multivitamin–multimineral and cocoa extract supplementation on epigenetic aging clocks in the COSMOS randomized clinical trial. Nature Medicine. Advance online publication. https://doi.org/10.1038/s41591-026-04239-3
