Catalunya es troba al tombant d’un nou cicle polític. Un cicle que desitgem que sigui de prosperitat, oportunitats i benestar. Un cicle, que esperem que serveixi per defugir d’aquesta conjuntura d’estancament, desmobilització i desànim en el que sembla que es troba la política catalana. Tots compartim que cal canviar el desànim. Però, malauradament, aquest consens no sembla existir quan es tracta d’assenyalar un fet innegable. En els temps que vivim, massa sovint, hi ha un col·lectiu de persones que passem absolutament inadvertits: els joves.
Amb l’excusa que els joves som el futur, diuen, quedem aïllats dels debats polítics del present. I això, senzillament, no pot ser si realment volem que Catalunya tingui futur.
Molts joves hem crescut tota la nostra vida envoltats de crisis econòmiques, socials, democràtiques i de drets. Tan és així que hem assumit com a normal un fet totalment anormal i inassumible: resignar-nos a no poder emprendre projectes de vida tal i com ens els havíem imaginat. Davant d’aquest context, és imprescindible que els joves ens revelem contra la resignació i assumim que només podem acceptar com a actitud vàlida el treballar avui per millorar el futur. Davant d’aquest repte generacional, els joves ens hem d’empoderar i, ara més que mai, estar en combat per l’esperança.
I què vull dir quan dic això? Estar en combat per l’esperança és un gest de desafiament contra el conformisme; contra el “qui dia passa any empeny”, contra “això sempre s’ha fet així’ i “això ja ens ho mirarem demà”. Estar en combat per l’esperança és no acceptar pel nostre present allò que no voldríem mai pel nostre futur.
I aquest ha de ser el paper dels joves de Catalunya, estar en combat per l’esperança, per la llibertat del nostre País. Perquè només tindrem les oportunitats que ens mereixem en un país, Catalunya, que sigui econòmicament pròsper i socialment just i, per tant, lliure.
Cal, més que mai, en els temps que vivim, posar en valor els joves i fer-ho de veritat. Fugint de la, més que repetida fins l’extenuació, dita de “els joves sou el futur”. Perquè és avui, i no demà, que ens hi juguem el benestar i la prosperitat que volem pel nostre país. Perquè qui ha de lluitar pel present i pel futur dels joves som nosaltres mateixos.
Per tant, joves de Catalunya sigueu la nostra esperança per assolir la llibertat.
