(…) Comencem, doncs, a actuar el lema de Caritat, Veritat i Justícia que proclamàvem en el nostre manifest. I el volem actuar tan perfectament, que tenim l’aspiració que l’acompliment d’aquestes tres senyeres, que no en fan sinó una, ens doni un aire d’alegria que no voldríem trobar mai a faltar entre els defensors dels grans ideals. Seria deplorable que mai una embriaguesa d’ideal encomanés al nostre esperit una gelosia irritable, o una agressivitat malaltissa o un vandalisme piadós que agria la defensa de la veritat. Caritat, efusió, alegria, jovialitat sana, és el que demanarem a la veritat i a la justícia que ens proposem de servir. Volem fer un diari joiós, on la veritat esdevingui amable i es defensi somrient i, si mai ataca, sàpiga conciliar la fermesa contra l’error amb la suavitat envers l´errat. I per ajudar a aquesta sensació reconfortant de joia, volem que fins en la compaginació, en els gravats, en els títols, en l’amenitat del text, traspuï l’alegria de dintre, aquella alegria que el bon cristià no perd ni en moments de tribulació. Volem demostrar pràcticament que, com deia un jove propagandista nostre, no hi ha res tan divertit com ésser un bon cristià.
(…) Un instrument, com un diari, no és mai una finalitat darrera, quan es té una flama d’ideal al cor. La seva materialitat sempre ens semblarà mesquina per a la causa que ha de servir. El Matí no és un lloc d’arribada, sinó un punt de partida. (…) Comencem, doncs, una tasca llarga…
(El Matí, Any 1, Número 1, divendres, 24 de maig de 1929)
