aprés ma mort, d’amar perdau poder
e sia tost en ira convertit,
e, io forçat d’aquest món ser eixit,
tot lo meu mal sera vós no veer.
De Veles e Vents – Ausiàs March (1397-1459)
El final és el principi i passem de no existir a desaparèixer sinó fos perquè entre un estadi i l’altre la vida ens connecta al mon on queda la nostra empremta. El destí, malauradament, no ha permès que Salvador Iborra continue la seua obra literària segant de cop i volta un ale, encara tant jove, i ple de llum com la senda d’espelmes amb la que els veïns del barri gòtic il·luminaren els carrers en la seua memòria després que fora brutalment assassinat.
Ampolles al mar és com ell va designar els comentaris fets pels usuaris del seu bloc. Un detall tan menut però triat amb una cura exquisitat i que només amb tres paraules conté tot un univers, allunyant de la vulgaritat, aquest espai virtual que junt amb els guardons i els poemes conformen el llegat que romandrà en el temps fent honor al seu art. Lamente profundament la seua mort perquè, a més d’un poeta que tenia el món per davant i una persona jove, Salvador era el net dels veïns de davant de casa i ens ha causat un gran dolor aquesta desgràcia del tot immerescuda.
