“Anaplàstia” és un terme per designar la cirurgia plàstica o estètica. Si no fas prou goig, et fas posar una cara nova i endavant que no ha estat res. El problema és que els fills després surten amb la cara vella, i es descobreix tot el que és postís. És el que passa amb els senyors d’Amnistia Internacional Catalunya. Ho dic per la resposta que han enviat a un soci interessat en la postura d’AI davant el procés català.
Li diuen que no tenen postura ni en tindran, pels motius següents: 1) No existeix una definició internacionalment acceptada sobre aquest dret, ni sobre si és realment un dret. 2)No està reconegut els seu exercici unilateral. 3)L’ONU i altres organismes internacionals només reconeixen aquest dret a països que hagin estat colonitzats. 4) La comunitat internacional no ha estat consistent davant l’exercici d’aquest dret. 5) AI no té posició davant aquest dret perquè està fora del seu mandat i àmbit d’actuació.
Primer punt: mentida. El dret a l’autodeterminació està perfectament definit en el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics (“Art. 1: Tots els pobles tenen dret a l’autodeterminació. En virtut d’aquest dret determinen lliurement el seu estatut polític i procuren també pel seu desenvolupament, econòmic, social i cultural. “), i el Pacte Internacional dels Drets Econòmics, Socials i Culturals (amb el mateix redactat). És un dret reconegut pel dret internacional amb un contingut clar. El que es discuteix és el concepte de poble. Cap de les opcions doctrinals és incompatible amb l’afirmació de l’existència d’un poble català. La mateixa Constitució espanyola empra en més d’una ocasió l’expressió “pobles d’Espanya”, de manera que reconeix que l’estat està constituït per una pluralitat de pobles.
Segon punt: mentida. La sentència de la Cort Internacional de Justícia sobre Kosovo afirma que no existeix cap norma de dret internacional que impedeixi l’exercici unilateral d’aquest dret. El que no prohibeix la llei, està permès. De fet, les mateixes Nacions Unides han admès com a membres estats que s’havien independitzat unilateralment, com les repúbliques exsoviètiques o les exiugoslaves.
Tercer punt: mentida. Els articles dels Pactes Internacionals que he esmentat, no limiten aquest dret a les colònies. Al web d’AI transcriuen els articles 1 i 2 de la Declaració Sobre la Concessió de la Independència als Països i Pobles Colonials. Efectivament, aquesta llei només s’aplica als pobles colonials, però quan parla de l’autodeterminació és per remarcar que aquests pobles també hi estan inclosos. En cap cas estableix que siguin els “únics” subjectes d’aquest dret. Hem vist exemples de nous estats admesos a les Nacions Unides, sense haver estat colònies. Encara més, les Nacions Unides han estat involucrades activament en l’exercici de l’autodeterminació de pobles que no eren colònies dels estats dels quals se separaven:Sudan del Sud, Timor de l’Est o Eritrea, per exemple.
Quart punt: és cert, la comunitat internacional no ha estat consistent. No s’ha reconegut Transnítria, Abkhàsia o Ossètia del Sud. Hi ha barrejats els interessos d’alguna potència i es dubta que el procés hagi esta prou democràtic. Això no significa que el dret internacional estableixi límits a l’autodeterminació, són els interessos geopolítics els que influeixen en aquests casos, no el dret internacional. Exactament com passa amb la resta de drets humans, siguin de primera, segona o tercera generació. La comunitat internacional gairebé mai no es posa d’acord sobre si un estat està violant o no drets humans fonamentals.
Justament per atenuar aquesta mala praxi va néixer AI. A la seva web constata que els drets humans són universals, inalienables, irrenunciables, intransferibles, imprescriptibles i indivisibles, amb independència de la praxi de cada estat. El dret a l’autodeterminació, també. Cinquè punt: paradoxal. El lloc web d’AI Catalunya mateix afirma que el dret a l’autodeterminació és un dret humà de tercera generació, “drets que es poden considerar implícits en el redactat de la Declaració Universal en la mesura que en el Preàmbul es diu que “els pobles de les Nacions Unides han reafirmat la seva fe en els drets fonamentals de l’home (…) i s’han declarat resolts a promoure el progrés social i a elevar el nivell de vida dintre d’un concepte més ampli de llibertat”. […] La Declaració Universal és producte d’un moment històric determinat, el seu contingut es pot millorar descrivint millor els principis que incorpora o incloent-hi nous drets: “… [la Declaració] s’ha d’entendre com un acord dinàmic, obert, susceptible per tant de ser actualitzat.” No s’entén, doncs, per quins set sous consideren
que la defensa d’aquest dret no forma part del seu mandat ni del seu àmbit d’actuació. Encara menys quan a “Catalunya. Una agenda dels Drets Humans”, document que AI va presentar al Parlament de Catalunya el passat dia 5 de juny, es veu que sí en forma part garantir els drets econòmics, socials i culturals en temps de crisi. El dret a l’autodeterminació està inclòs dins el Pacte Internacional dels Drets Econòmics, Socials i Culturals, però es veu que deu ser una excepció que no compta.
Tenen tot el dret del món de no prendre posició davant un conflicte com el català, no caldria sinó. Però és que ara que els hem tret els punts, resulta que l’anaplàstia ha estat un esguerro: els han posat el nas al clatell. La propera vegada que no trobin la postura, provin un fisioterapeuta.
