Guanyarem. No compteu, ni tingueu en compte cap de les vegades que he dubtat, cap dels dies que al matí, després de passejat pel twitter, escoltar tertúlies de sopa d’all, o rebre desenes de mails, i llegir articles sobrers, com aquest, hagués llençat el barret al foc. El teatre comunicatiu que ens abraça és una eina, però depèn de com l’utilitzem ens farà mal o ens farà bé. La nostra revolució porta el somriure i l’emoció, però porta també a ser narrada a l’instant, i això als ciutadans ens fa estar més alerta, més comunicats, però no sempre ben comunicats, ni necessariament alertats. Hem de prendre distància amb els esdeveniments, d’altra manera la crítica del segon ens farà errar la conclusió.
Mai havíem estat tant a prop. I és per això que com més a prop, més es revoluciona tot, més ràpids van els esdeveniments, més ganes hi ha de descabdellar-ho tot i més fàcil és perdre’s enmig dels darrers nusos. A vegades, pot passar que volent desfer els nusos, amb una mà estiris cap a un costat i amb l’altra mà cap a l’altre, produint l’efecte contrari, fent el nus encara més fort. Però això ja no ens passarà.
Tots estem convocats a aquesta victòria, i tots en serem responsables. Ja no, ja no ens fa por, ni ens cal discutir. Tots direm el nostre nom, i en silenci recordarem els noms dels qui ens han portat fins aquí, la seva persistència en ser, les seves brases sostingudes a l’intempèrie dels anys. L’essència és aquesta, porteu-los sempre al cap, us passaran els dubtes i les rancúnies.
Aquest antic país el farem també pels qui durant tants anys s’hauran negat la possibilitat de ser-hi. També hi seran convocats. També ells, i ho saben, viuran millor. També ells el faran. Perquè finalment, podran construir, podran exercir la pròpia sobirania i el dret de governar-se.
En aquests propers mesos que arriben, tant gloriosos, tinguem la humilitat necessària i la responsabilitat d’enretirar-nos quan no ens toqui actuar ni dir. Fem amb el nostre somriure, amb els nostres somnis, per sortir al carrer feliços, perquè això ja és aquí i ho hem de gaudir. Sortiu de les trinxeres que ha arribat l’hora.
Guanyarem. I entre tots bastirem aquest antic país amb estels de llibertat.
