I va arribar Setembre. Dolç, ocre, tebi, tímid. Les ànsies de trencar amb la rutina s’apaivaguen i els horitzons semblen més propers i acollidors.
Tornen les obligacions, responsabilitats, corredisses i agendes plenes de tasques en una vida multiorganitzada i enfeinada.
Perquè és així i Setembre sempre serà el reencontre, la retrobada o l’inici del punt de partida. Veritablement sembla que tot es posi en ordre després del període estival.
Més enllà d’aquesta estabilització en les nostres vides, rememorem hàbits en el nostre quefer diari que ens protegeixen i ens refermen com a individus.
Veure als amics de nou, fer aquell cafè reparador en el mateix bar com de costum, visitar familiars estimats…tot ajuda a l’aliment de l’ànima, a esbrinar qui i que som per a nosaltres mateixos i pels qui ens envolten.
Perquè en començar Setembre ens assalten els bons propòsits i les promeses? És precisament ara quan cal portar un ritme saludable i profitós?
Possiblement en els mesos d’estiu més lluny ens trobem d’uns bioritmes relaxats i monòtons, on els canvis d’horaris, exposició de vida a l’exterior i transtorns alimentaris i reguladors de la son estàn completament alterats i modificats.
Tornem a la serenor, a la conciliació familiar, al treball i a la relaxació com part important d’aquesta paradoxa, tornar a posar en marxa la maquinària per trobar el repòs just i necessari que el cos i la ment necessiten.
Aquelles petites coses que durant uns mesos hem aparcat per tornar a retrobar-les amb total felicitat i cura del detall íntim i genuí, la passió equànime que no s’esvaieix en el temps, sinó que esdevé senzilla autenticitat.
És bonic marxar per poder tornar, és apassionant volar per retrobar la nostra fortalesa, la nostra essència. Estimar el nostre veritable lloc al món.
Setembre pot ser una nova oportunitat, un reprendre allò que vam abandonar, o la bona rutina de les activitats que vam deixar aparcades fa un temps, amb optimisme realista i emprenedor. Admirar i reconèixer les qualitats i avantatges favorables que ens ofereix la nostra feina, la nostra llar, un passatemps enriquidor, etc, pot ser una bona manera de començar a caminar novament rera un parèntesi temporal.
Perquè aquelles petites coses semblen esperar-nos fidelment, sense perturbacions i assaborint de nou el que hem aconseguit fins aquest moment. Com si es tractés d’una intel.ligència misteriosa i superior.
Tot ens aguarda per rememorar el nostre esforç i perseverància, les nostres inquietuts i plaers que fan d’aquesta vida un regal per viure cada dia.
