Arribada la Fira de Santa Llúcia, arribat el Nadal. Segons marca la tradició, el dia de Santa Llúcia (13 de desembre) és la nit més llarga de l’any. Llúcia de Siracusa -coneguda popularment com santa Llúcia- és la patrona dels cecs i els mals de la vista. Potser és per això que, a finals d’any i coincidint amb una de les festes religioses més importants, s’il·luminen carrers, places i racons de totes les ciutats i viles.
La Fira de Santa Llúcia és ja un clàssic dels nadals a Catalunya, on hi és representada una exquisida mostra del talent dels figuristes, artesans i petits comerciants que tenim a casa nostra. Només cal fer una passejada per alguna de les centenars i centenars de fires que hi ha a places i carrers d’arreu del territori fins a finals del mes de desembre, i ens n’adonarem del valor dels oficis com el de fuster, figurista, artesà… i que malauradament alguns ja comencen a entrar en perill d’extinció.
Fent un tomb per la Fira de Santa Llúcia de Barcelona, just al bell mig del Barri Gòtic, al rovell de l’ou, t’adones que aquestes dates també venen marcades per la cultura del consumisme, propiciada pel sistema capitalista. Les festes de Nadal són també unes dates que el capitalisme s’ha apropiat i ha convertit en una macrocita per comprar i incitar a consumir més que mai, i ho fa mitjançant publicitat, anuncis, propaganda, campanyes. De fet, hi ha una dita popular d’aquesta època de l’any que diu: “per Nadal, qui res no estrena, res no val”, com volent dir que “si no estrenes ni que sigui uns mitjons de colors perdràs el sentit de l’existència”.
El que també cal posar sobre la taula, i cal reflexionar-hi extensament, és el paper que hi juga la religió, atenent que som part d’un estat que es defineix com laic i aconfessional (així ho diu la Constitució del 78) però que hi ha celebracions religioses, com el Nadal, que tenen un pes excessiu sobre la societat. Alguns diran que està justificat perquè forma part de la cultura cristiana que en formem part; d’altres assenyalaran un sobreexcés de la religió en la quotidianitat de la societat i el calendari. Però bé, d’això ja en parlarem un altre dia…
