La collita de llibres de Sant Jordi m’ha portat a aplegar meravelles, com ara un llibre molt atractiu, la lectura del qual convida a reflexionar: Art i creació. Veus en diàleg (Témenos edicions), que signen l’escriptora Mercè Amat i l’artista Goretti Pomé. El volum s’acompanya d’un pròleg del poeta Carles Duarte i d’un epíleg de Ramon Casalé, crític d’art. Mercè Amat i Goretti Pomé són, a més, professores, una qualificació important que a l’hora d’escriure proporciona referents artístics i intel·lectuals que donen profunditat al pensament d’ambdues autores en una obra singular on convergeixen la poesia, la pintura i reflexions molt meditades sobre el procés creatiu, aquest misteri.
La idea nuclear d’Art i creació parteix de la necessitat i goig de dialogar, de posar en comú l’experiència i la reflexió sobre el procés de la creació artística: Mercè Amat sobre la poesia, Goretti Pomé sobre la pintura. I així, durant un any (2019), les dues professores es van escriure vuit cartes, quatre cadascuna, on dialoguen de manera franca, fraternal i distesa, ingredients imprescindibles per poder desenvolupar el pensament en el nostre món sorollós i accelerat. De manera personal, en aquestes lletres Amat i Pomé exposen el que de manera resumida defineix el procés creatiu: observació, interiorització, interpretació i expressió. Cal afegir, i és un aspecte rellevant, que en la pràctica de l’art les autores contemplen el caràcter transformador i humanitzador de l’art en tant que el seu impuls creatiu prové d’una recerca espiritual que comparteixen amb els lectors, també a través dels poemes i les pintures que s’inclouen en la publicació. Així els lectors podem contemplar els fruits de la seva creativitat juntament a les seves reflexions.
Tocant a la tercera i quarta fase del procés creatiu: la interpretació i l’expressió o manifestació de l’art, es pot ben afirmar, amb Goretti Pomé, que «interpretem [el món, la realitat] segons hem viscut la nostra història personal i la nostra cultura».
A vegades en som conscients i a vegades no, d’aquest punt de partença a l’hora d’obrir-nos a la creació d’una cosa nova que en realitat d’alguna forma ja és en nosaltres, si bé a través de l’experiència creativa es reordena d’una altra manera, creant una forma de bellesa, una destil·lació d’or provinent del plom. De la transformació de les impressions i vivències sensibles que primer passa per la interioritat per després manifestar-se en una obra, ve la necessitat de preguntar-se sobre el procés creatiu que duu a escriure, a pintar, a compondre una peça musical, si ens atenem al conreu de les arts clàssiques, a les quals cal afegir-hi ara les noves formes de creació artística.
No som un ésser en blanc, doncs, per molt que, per crear, sigui bo fer un silenci, un buit, obrir un espai perquè la imaginació creativa flueixi. Així crear vindria a ser la generació en un objecte d’art d’alguna cosa que abans s’ha observat i integrat en una experiència plena.
«Sense imaginar no hi ha cap mena de sortida dels límits de la realitat fàctica», diu Mercè Amat. En efecte: cal sortir dels límits temporals a través de la imaginació creativa que porta a la visió. I en fa falta molta, d’imaginació creativa (entengui’s la imaginació creativa com l’art de veure més enllà i amb més profunditat la realitat concreta, material) per tal de dur a terme un treball personal, dialògic, creatiu i espiritual a la vegada, com el que Mercè Amat i Goretti Pomé han exposat a les pàgines d’Art i creació. Veus en diàleg.
