Avui diu la nostra gent
Amb indignació creixent:
Tots els governs espanyols
Són una olla de cols!
Tothom sap d’on vé el desastre
-i qui no ho sap, és sapastre-.
Uns governs amb miopia
Van permetre una orgia
De maons i de ciment
Que amb el primer cop de vent
Deixà les butxaques seques
I un oceà d’hipoteques.
La culpa ningú la vol,
sigui grec, sigui espanyol,
i als bancs amb més mala sort
els hi carreguen el mort.
Però, qui obrí les aixetes
I tot va anar a fer punyetes?
Uns polítics malastrucs
Que són mig enzes, mig rucs!
Ara surten molts forats
Que tenien amagats
I és que els governs espanyols
Són una olla de cols!
Tota aquesta camarilla
Enlloc de posar cotilla
Als pressupostos, inflats
Per mil i un disbarats,
segueix fent, a la callada,
més d’una barrabassada
i confia que els seus plans
els paguem els catalans.
Ells voldrien – com si res-
Que tanquem la te-ve-tres,
que l’aeroport del Prat
Sigui un camp, erm o sembrat.
I que el nostre idioma
S’hagi d’anar a aprendre a Roma.
Si poguessin, com voldrien,
el país capgirarien
i ens clavarien a manta
nous decrets de Nova Planta.
Per això, la nostra gent
Diu al nostre President:
No us deixeu descoratjar!
Sigueu dur de rosegar!
Que aquests governs espanyols
Són una olla de cols!
Amb aquest munt de morruts
Parlem-hi clar i sense embuts!
Si ens voleu embolicar,
no som fàcils d’enredar!
Potser ens concedireu
Una almoina –pela amb deu…-
Mentre ens preneu la cartera
Per la porta del darrera!
No ens fiem de cap rebaixa!
Volem la clau de la caixa
i que aquests trossos de soca
No ens embullin més la troca!
Per tot arreu fan estrips
I ja n’estem més que tips!
TOTS ELS GOVERNS ESPANYOLS
SÓN UNA OLLA DE COLS!