Anna Amat
27 Articles
0 Comentaris
Traductora literària que no exerceix però exercirà. Escric des dels budells tot de coses petites que es faran grans. Des del cervell emocional sense passar pel que raona. La vida es viu i s'explica: la lletra és llum. I un projecte de novel·la, una capsa d'aquarel·les. Contra els demèntors, patronus.
Decorem el carrer per Festa Major
Ahir vaig sortir de casa a quarts de deu del matí i vaig tornar a quarts d'onze de la nit. Em vaig fer sopar, em vaig ficar al llit, em notava...
Salut mental o la merda que no es veu
No descobriré res, que en aquest món de mones qui no està destruït viu a prop d'algú amb por de viure. Però puc parlar en primera persona. Fa cosa d'un mes...
Dona’m estones que pugui guardar
Ara fa uns dies seia en una fila 3 que era una mena de fila 2 que era com una fila 1 perquè era a la punta i no tenia ningú...
On tornes quan no tens on tornar?
Tot el setembre que veiem el cant als principis, que llegim i veiem anuncis i notícies de gent que diu adeu a la disbauxa d’un estiu ballant aquí i allà, gent...
Aquest estiu que encara no és estiu
Aquest estiu que encara no és estiu és un bat de sol que cau i crema igual que quan ens deixen ser no gaire cosa. És una mandra xafogosa quan et...
Els xats de veu de Twitter
Twitter en diu espais. La gent que no hi entén en diuen la bola de color lila que surt a dalt. I els meus seguidors en diuen allò que fa la...
El turment de la nostàlgia
"T'has acostumat a viure endins i enrere", diu el RedPèrill a la cançó del Ceptre Universal. El primer cop que vaig sentir el vers se'm va clavar. És una frase que...
Si estàs trist, fes natilles
Tres rovells d'ou, mig litre de llet, culleradeta i mitja de maicena, cent vint de sucre, la pela de mitja llimona ratllada i un pal de canyella. I cinc minuts de...
Cap al vespre és quan
El sol ho pinta tot, ho maquilla, és el pintallavis de l'ànima. Mentre dura el dia, mentre el món es mou, la vida sembla viva i enganya. Fas veure que corres...
Va passar en un tren vora el mar
Era aquella hora de la primera tarda en què la llum càlida diu que la vida és ampla. Que el món s’escapa molt més enllà de les vores del que saben...