Anna Amat

23 Articles
0 Comentaris
Traductora literària que no exerceix però exercirà. Escric des dels budells tot de coses petites que es faran grans. Des del cervell emocional sense passar pel que raona. La vida es viu i s'explica: la lletra és llum. I un projecte de novel·la, una capsa d'aquarel·les. Contra els demèntors, patronus.
Vacances
Ahir em llevava veient el Partenó des del llit de l'hotel i avui m'he llevat a casa. No ha sigut fàcil ubicar-me: les últimes cinc nits les he dormides en llits...
Avall avall avall
Quan no pots, no pots, no és que no vulguis sinó que simplement no pots gestionar la muntanya que et ve a sobre, el que vas ser i el que ets...
Ets caos
La tele parla francès, l'aire condicionat parla el que parlaven Adam i Eva allà a l'Edèn i tu parles tots els idiomes que saps junts, fets una pilota, saltant de gramàtica...
La vida en un disc: ‘Sol’ (Els Pets, 1999)
Trenta anys de fer tombs sense rumb, d’anar perduda, d’omplir cada plat del bufet però deixar-los tots plens, de rebotar i rebotar contra les parets de la vida i fer-te blaus...
Aforismes d’amor: amorismes
Tots els camins duen a Roma. L'amor només es troba al final del laberint.
Demà, demà, demà. Imbècil. Potser t'agafa un infart abans d'acabar la pàgina.
Agafa'm el peu i marxem. Corrents no,...
Mateu-me aquest cuc
Mateu-me aquest cuc, mateu-me aquest cuc,
que per dins se'm menja.
Que ho arrasa tot, que deixa picor,
que volta i passeja
del nas als talons, dels pits fins al cony
i al fons de l'estómac.
Que és als...
Enorme
Tot el meu jo s'ha replegat en ell mateix i és un quadradet darrere del melic. Estira endins, remena enrere, vol perdre's en una escletxa fins a tocar-me el magma. Batega,...
(no-platja)
Una onada se't clava als ulls, l'altra al nas, i entre totes dues se't mengen la cara i l'aire.
La blava, casa, que va i ve amb calma i sempre hi és i et porta...
Fum i foc
Se m'han buidat els dos pits i ara hi tinc dues espelmes. Cremen d'una manera lletja, blau fosc, amb un foc tan viu que mata, una flama grossa i freda que...
Vidíssima
I a mitja nit, entre els dos pits, llampec, espetec: vidíssima, tan vida que rebenta els ritmes circadians. Res no dorm perquè desbordaria, i la pell fa esforços per no fer...