Inici Authors Articles de Carles Puigdomènech

Carles Puigdomènech

98 Articles 0 Comentaris
Advocat. Llicenciat en Ciències Polítiques i Sociologia. Té un màster en Urbanisme. Ha estat professor associat de Dret Administratiu i Urbanisme a la Facultat de Dret de la UB. Fou diputat del Parlament de Catalunya per CiU la VI i VII legislatures. Membre cofundador de l'Associació El Matí. Casat. 2 fills.

Primeres impressions

Es confirma i valida un determinat perfil de candidat i missatge dins de CiU.

És UDC un partit independista (2)?

Com a continuació de l’article publicat fa una setmana, passo a senyalar alguns dels antics posicionaments d’UDC i la seva evolució posterior.

És UDC un partit independentista ? (1)

Una UDC amb gent que ha vist que la seva reivindicació nacional és la mateixa que haurien fet els honorables patriotes que ens presenta en Quim Torra en aquest mateix butlletí.

IBARRETXE

Els cal l’equivalent a una casa gran del nacionalisme basc; superant les antigues escissions del PNB i EA, treballant amb Aralar, integrant als que renuncien a les armes.

A Propòsit de Carretero. Bases per a una llei electoral

Tu, que ets independentista, per què no et fas d’ERC, que et tractaríem millor ?” em va dir. Li vaig contestar que no era possible perquè certament era independentista, com el meu partit però ...

Farreres, home just i bo

en Farreres és d’aquells homes que no han estat en política ni per diners ni per vanitat. Hi ha estat per conviccions i esperit de servei, ni més ni menys

Vanitat i Generositat política. El cas Guardans.

Vanitat. Possiblement un dels majors perills de la classe política actual. Al meu criteri, deixant de banda el cas Guardans, un mal que no coneix ideologies ni preferèncis partidistes i que està present a alguns dels líders polítics de tot l’arc parl

Coratge polític i ambició nacional

Coratge polític i ambició nacional són dos valors imprescindibles per reeixir en l’objectiu d’una Catalunya en plenitud nacional. Aquests valors es contraposen als habituals ambició personal i covardia política