Gabriel Genesca
Gabriel Genescà. Sarrià, 1968. Filòleg, escriptor i traductor. Apassionat per l'art, la música i la política. Comentarista d'articles d'opinió a la ràdio i a “El Descosit”. +Info: eldescosit.genesca.org
Trump, el poder dels media, la democràcia il·liberal i el que passa a casa...
Les darreres eleccions nord-americanes han estat objecte d’una gran atenció al nostre país, en què ha predominat una actitud clarament en contra de Trump i a favor de Biden....
Neymar i el mar Mediterrani, o el dilema ètic d’Europa
El cas Neymar planteja un dilema ètic al Barça
Avui he llegit que el FC Barcelona, ambaixador futbolístic de Catalunya en molts aspectes, està disposat a pagar 170 milions d’euros per un...
L’atzucac català: realitat i reptes de futur
La realitat d’avui, per a l’Estat, està molt clara: Catalunya va plantejar un desafiament secessionista amb la celebració del referèndum de l’1-O i ha perdut la partida. És un fet passat,...
La fi del procés: el perfeccionament de la democràcia?
Fa poc més de 25 anys, Salvador Millet i Bel, en ser nomenat membre d’honor de la Societat Catalana d’Economia, va pronunciar un discurs d’agraïment a la seu de l’Institut d’Estudis...
Romàntics i conversos
ERC ha defensat des de sempre l’independentisme des d'una posició romàntica, mentre que Puigdemont ha evolucionat de l'autonomisme pujolià a l'independentisme pràctic amb el zel propi dels conversos.
La fi del procés: de la ficció a la realitat
Tinc la sensació que ja fa massa temps que el príncep va nu, però ningú no gosa dir-ho, per no ser titllat de políticament incorrecte
En quin món vivim? Les enquestes a lera del big data
El poder encara fa servir uns mecanismes i uns instruments totalment obsolets,
Joc de dames
Mentre els intransigents parlen de diàleg, els independentistes ensopeguen amb els antisistema
Copet a lesquena i “vuelva usted mañana”
Tot sembla indicar una aproximació entre el PP, d’una banda, i el bloc PDC-ERC, de l’altra
18 mesos per a la desconnexió catalana
L’Estat espanyol té de fa temps dos fronts oberts, que cada dia que passa s’agreugen
