Jesús Lana

En els delictes sexuals, estaria bé que el president i la majoria de membres del tribunal fossin dones

Si puc desfogar-me dient animalades que no penso és precisament perquè no les penso, i perquè sé que qui les escolta ho sap (i que tampoc les pensa). 

Després de les últimes decisions que han pres els partits sobre els quals recau (presumptament) l’obligació de formar govern, necessito que algú em digui la veritat. 

Perquè és ben bé això el que els presos polítics representen per a l’estat espanyol, hostatges amb els qual negociar, i l’inconscient del ministre Catalá ho torna a posar en evidència.

L’altre dia recordava aquest episodi tot escoltant la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaria, enfilada al seu escó al Congrés preguntant allò de: “Tanto cuesta sacrificar a un catalán?”.

Almenys digueu-nos per quin camí ens voleu portar. I només n’hi ha dos, de camins: obeir qui ens està subjugant o desobeir-lo.

 Tants segles de maceració monolingüista els han incapacitat per entendre —i per tant per respectar— un dret tan fonamental com el de poder, a casa teva, ser jutjat en la teva llengua.

Ells que no podran fer res del que jo faré quan s’acabin aquests tres minuts de silenci.

Malgrat haver ensorrat un banc, enfonsat l’economia d’un estat i perjudicat les finances de mig món, Rato encara no té cap títol nobiliari.

Jesús Lana (Martorell, 1966) és actuari i llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials. Col·labora al Catorze. Amb la novel·la 'La germana gran' va guanyar el Premi El Lector de l'Odissea 2016.