Joan Lluís Pérez-Francesch

Hi ha moments en la història que determinats líders exemplifiquen una nova manera de fer política.

La llibertat de molts ciutadans i el sentit de justícia es troben conculcats per una concepció totalitaria de la constitució i el dret

Cal plantejar-se molt més seriosament  la protecció de la infància i la joventut.

Un país que es conforma amb mitges veritats és un país, al meu parer, instal·lat en la confusió i per tant abocat a la decadència i fins i tot a la indecència. 

Malgrat les àmplies ofertes de lleure que tenim, com ha dit el sociòleg John Tribe, “no semblem una societat descansada”.

No es pot condemnar a la inconstitucionalitat gratuïta una part del poble.

Costa creure en les institucions espanyoles, perquè no es respecten els criteris més elementals de l’estat de dret.

Em proposo aportar algunes consideracions sobre l’acció humana com a propiciadora de la responsabilitat social de la persona.

La reflexió sobre què podem fer per tal de millorar i “humanitzar” el nostre entorn vital em sembla especialment important.

Hi ha qui diu que cada país té els polítics que es mereix. No deixa de ser una frase feta.