Joan Lluís Pérez-Francesch

A mi em sembla que els polítics surten massa als mitjans de comunicació. 

Em preocupa que amb grans idees puguem perdre de vista allò més important d’una democràcia: que les persones siguin demòcrates.

Saber administrar el silenci és un aspecte central per a una formació humana que precisament tingui en compte la reflexió, la concentració i la relaxació. Per què no s’introdueix l’aprenentatge de les virtuts del silenci en el sistema educatiu?

Voldria agrair la presència de les monges al Santuari de Puiggraciós, sempre amb un somriure, amb paraules amables.

El bé comú no és la suma dels interessos personals ni de sectors o parts de la societat, sinó la recerca d’allò que pot satisfer a la generalitat de la població.

Hem de reivindicar una concepció de la política en la qual les paraules tinguin molta importància, paraules producte del debat racional, i no d’amenaces, desqualificacions o insults.

Cal admetre amb honestedat els defectes de la societat que tenim i treballar per millorar-la, començant per nosaltres mateixos, tot pensant en els patrons de conducta dominants que lliurem a les noves generacions.

Ara amb la crisi econòmica, als tradicionalment anomenats Estats rics, el quart món ha fet surar una pobresa estructural cada vegada més elevada i preocupant. També a casa nostra

El problema més greu per a mi és que ens han induït a una manera de viure que ha desvalorat el “factor humà”, i que ha valorat aspectes merament materials, de la immediatesa, de l’egoisme, de la competitivitat mal entesa. 

La destrucció progressiva del paisatge natural i tradicional és un fet que em preocupa. Amb els anys van desapareixent pràcticament tots els  indrets que han identificat la meva vida.