Joan Lluís Pérez-Francesch

Costa creure en les institucions espanyoles, perquè no es respecten els criteris més elementals de l’estat de dret.

Em proposo aportar algunes consideracions sobre l’acció humana com a propiciadora de la responsabilitat social de la persona.

La reflexió sobre què podem fer per tal de millorar i “humanitzar” el nostre entorn vital em sembla especialment important.

Hi ha qui diu que cada país té els polítics que es mereix. No deixa de ser una frase feta. 

A mi em sembla que els polítics surten massa als mitjans de comunicació. 

Em preocupa que amb grans idees puguem perdre de vista allò més important d’una democràcia: que les persones siguin demòcrates.

Saber administrar el silenci és un aspecte central per a una formació humana que precisament tingui en compte la reflexió, la concentració i la relaxació. Per què no s’introdueix l’aprenentatge de les virtuts del silenci en el sistema educatiu?

Voldria agrair la presència de les monges al Santuari de Puiggraciós, sempre amb un somriure, amb paraules amables.

El bé comú no és la suma dels interessos personals ni de sectors o parts de la societat, sinó la recerca d’allò que pot satisfer a la generalitat de la població.

Hem de reivindicar una concepció de la política en la qual les paraules tinguin molta importància, paraules producte del debat racional, i no d’amenaces, desqualificacions o insults.