Joan Lluís Pérez-Francesch
Carta als meus fills sobre la necessitat d’una nova manera de fer política.
Ens cal superar les dependències de la transició. No sigueu conformistes
La meva felicitació de Nadal
Avui ens costa trobar temps per a l’adoració. Per a la mirada atenta, la de la tranquil·litat existencial
Constitucionalisme totalitari i constitucionalisme democràtic (II): El context.
Volem que el poble català sigui un subjecte polític i que decideixi el seu futur.
“Mala administració” i estupidesa humana
Vull explicar una història de “mala administració” i d’estupidesa humana.
Constitucionalisme totalitari i constitucionalisme democràtic (I)
El problema més greu en aquest moment és el madrilenyisme polític
L’estat del malestar
Volem ser. Volem ser una nació reconeguda per tot el món. M’agradaria que en el futur a Catalunya aquesta voluntat de ser es plasmes en estructures socials, econòmiques i polítiques justes i equilibrades.
La política de l’esperança
Catalunya necessita lideratges forts i potents moralment. I aquests han de venir de la majoria política i amb el suport de les altres forces polítiques i socials.
Robinson Crusoe a casa
Avui em sento com un Robinson Crusoe a casa meva. I reivindico el dret a la civilització, de la que vull ser hereu. I també exigeixo –potser com una il·lusió- que em deixin en pau, que parin de molestar-me.
Regenerar la política
Cal que identifiquem i expulsem de la vida política corruptes, prepotents, incultes, acomodats i altres desaprensius que potser tenim ben a prop.
La toxicitat informativa
No hi ha notícies, només relats negatius, amenaçadors, desconcertants.
