Joan Lluís Pérez-Francesch

Volem ser. Volem ser una nació reconeguda per tot el món. M’agradaria que en el futur a Catalunya aquesta voluntat de ser es plasmes en estructures socials, econòmiques i polítiques justes i equilibrades.

Catalunya necessita lideratges forts i potents moralment. I aquests han de venir de la majoria política i amb el suport de les altres forces polítiques i socials. 

Avui em sento com un Robinson Crusoe a casa meva. I reivindico el dret a la civilització, de la que vull ser hereu. I també exigeixo –potser com una il·lusió- que em deixin en pau, que parin de molestar-me.

Cal que identifiquem i expulsem de la vida política corruptes, prepotents, incultes, acomodats i altres desaprensius que potser tenim ben a prop.

No hi ha notícies, només relats negatius, amenaçadors, desconcertants.

La crisi econòmica que ens ha tocat de viure va néixer com una crisi financera, de l’economia especulativa, però amb el temps s’ha anat inserint amb tota cruesa en la vida real i quotidiana de les persones.

Ningú es vol fer responsable de les condicions que han portat a la situació actual. 

Us aporto algunes reflexions sobre la nostra situació actual, amb més preguntes que no pas respostes.