Joan Safont
L’honor de les víctimes incòmodes
Qualificar despectivament, com alguns han fet, de “franquistes” els religiosos que es beatificaran diumenge, no només fereix la veritat sinó que demostra que encara queda molt per arribar a construir un nou relat
La fascinació periodística per Itàlia
Sembla haver estat somniada per algun d’aquells Déus desvagats dels romans per què un dia un periodista enviés al seu país una crònica
La seva antiga hegemonia
Tan vells, tan fatus, tan passats de moda, tan desconcertats i tan agressius contra els antics dissidents
El gran partit que no tornarà
Mas no pot fer altra cosa que complir amb el programa menys ambigu de la història del seu partit, que és el que els electors li van comprar
Des del Tram 92 de la Via Catalana
Ahir, donant-nos les mans hi érem els que ja tenim les estelades descolorides i els acabats d’arribar a l’independentisme
Dos anys al capdavant del Matí. Dos anys dagraïment
Comiat de Joan Safont com a director d'El Matí Digital
El meu vot particular a Sant Roc
Després del dia d’ahir puc dir que, sense renunciar a res ni a ningú i acceptant totes les múltiples pàtries fetes de tants moments d’amistat, jo també sóc d’Arenys.
Les primaveres àrabs i la perspectiva de la història
Només cal recordar que l’any 1830 quan Europa vivia el seu segon esclat revolucionari a Espanya la Inquisició encara vigent
La millor botiga del món
Tots nosaltres -foragitats de fa tants anys- recordarem amb nostàlgia aquella ciutat que va ser i aquells racons que encara vam estimar, els enyorarem i maleirem el perquè van tancar
L’indepe i la indignada
Una lectura actual de la novel·la Quan mataven pels carrers, de Joan Oller i Rabassa