Fa dos anys, tot just superada una greu malaltia i amb tota la il·lusió i l’esperança de la recuperació, els bons amics del Matí, que m’acullen a les seves pàgines des del primer de maig de 2009 –El meu primer article va ser una crònica-passeig costumista per Barcelona la diada de Sant Jordi– van tenir la pensada de nomenar-me’n director. No era pas una sorpresa, ja feia dies que l’amenaça pesava sobre el meu cap. Per tant, amb aquella barreja perillosa d’inconsciència, imprudència i joventut vaig acceptar sense pensar-m’ho massa l’honor i la responsabilitat que l’Associació El Matí em confiava.

Han estat dos anys d’afirmació de velles amistats, de noves coneixences, de fitxatges, d’entrevistes, de cròniques, de trucades i mails, d’errors i mancances que benvolents, lectors i companys, m’heu perdonat i d’il·lusió per continuar aprenent. Podeu estar segur que gràcies a aquesta oportunitat brindada m’enretiro no més savi, però sí més experimentat.

El meu objectiu era “inserir al Matí Digital una passa més d’ambició i qualitat, mantenint tot allò que ha convertit el diari en el que és: uns valors compartits de catalanitat, civilitat i tenacitat, com a mínim comú denominador de persones d’orígens i destins diferents, però amb un grau elevat de compromís i passió”. Un compromís i passió amb la llibertat de Catalunya des de totes les trinxeres i totes les plomes. Passo el relleu al nou director, l’Andreu Pujol, amb la satisfacció, no ho sé si de la feina feta, sinó almenys d’intentar ser fidel a aquests objectius.

Amb l’impuls de tots hem aconseguit més lectures, més seccions, més articles, més col·laboradors, més lectors i més presència. Cal que els lectors, els col·laboradors, redactors, comentaristes hi continuïn confiant. Només així aquest diari no s’aturarà. Ja serà cosa del nou director marcar uns nous reptes per no deixar-se dur per la satisfacció i el cofoisme i mantenir el neguit de continuar enxampant-se i fent-se visible. Jo seré, com sempre he fet, al costat d’El Matí i del seu nou director pel que cregui que el puc ajudar. De moment, continuaré escrivint-hi sempre que així es consideri oportú.

Com pertoca, passo oficialment el comandament de la nau a un nou capità. El Matí Digital té un rumb i continua assenyalant, cada dia, nous horitzons amb més força i enegia que mai. No el deixeu sol.